Un país normal a internet
Tindrem Twitter en català de la mateixa manera que tenim Facebook en català. Tot allò que no et pertoca pel fet de no tenir estat propi ho pots aconseguir amb activisme, rigor i intel·ligència. Si tens una llengua i una cultura, si ets una nació, pots aconseguir l'estatus que correspondria a un estat qualsevol. La normalització del català a internet és això. Aconseguir que Google t'inclogui entre les 40 llengües globals que et permeten veure un vídeo d'Obama al Youtube de la Casa Blanca subtitulat en català. Que el català sigui una llengua de primera en el món global. Si ets català, et mous per internet pràcticament amb les mateixes condicions que un francès o un espanyol. La conquesta catalana s'explica pels cinc anys de domini propi, el .cat, que ja acumula 48.000 pàgines i es confirma com un dels més actius i fiables dels de la seva categoria. Català és sinònim de solvent, en matèria de dominis.
Que la gent pugui piular amb un Twitter en català o que pugui agregar amistats amb un Facebook en la seva llengua és una prova que cal mantenir un nivell constant d'activisme catalanista. Els internautes s'organitzen espontàniament i treballen per fer possible que les eines que utilitzen estiguin en la seva llengua, i llavors proliferen campanyes i peticions a Twitter i Facebook o als senyors d'Apple que treuen l'iPhone nou en català. Si ho demanes, amb respecte, un punt d'amabilitat, i demostres que hi ha gruix al darrere, o sigui mercat, te'n surts. No podem dir el mateix del món analògic i dels amics de Madrid, oi?
Internet és llibertat. Trenca les cotilles polítiques dels estats, les absurdes limitacions administratives. Per això internet i catalanitat van lligats els últims anys. Per això calen també observatoris com wiccac.cat, que ahir celebrava el desè aniversari a l'Institut d'Estudis Catalans. Deu anys vetllant per la presència del català a les webs, fent un baròmetre sobre la normalització lingüística a la xarxa. Els mateixos deu anys de la Viquipèdia en català, una de les més actives del món, per cert. A internet, i adaptant la cançó dels Manel, moltes vegades ens en sortim.
