Deixarem morir TV3?

Sé de més d'un principatí amb complex de “primo de Zumosol” respecte al País Valencià. M'irriten profundament els que en traspassar la Sènia es dediquen a la queixa permanent i a donar lliçons de catalanitat que, d'altra banda, molts cops no els he vist aplicar tan arrauxadament al Principat. Sé que exercir la catalanitat al sud de la nació, exercir de valencià, és difícil enmig d'una societat que pateix els efectes d'una espanyolització i feixistització desbordant. Sé que resistir-se molts cops suposa condemnar-se al gueto. I que cal anar amb compte també amb els estereotips que forgem des del nord –cal llegir Nosaltres, exvalencians (L'Esfera dels Llibres)–. Però no em puc estar de dir que el que està passant amb TV3 al País Valencià és d'una covardia política inexplicable. Que el catalanisme polític en bloc, amb l'actual Generalitat al capdavant, no planti cara al govern de Camps i l'estratègia del PP per utilitzar el tancament de TV3 com a arma electoral provoca vergonya com a català. Discrepo en algunes coses amb Acció Cultural del País Valencià, com discrepo amb moltes altres entitats del meu país. Però deixar sols els que l'únic que van fer és una iniciativa popular amb la instal·lació de repetidors que permetessin veure TV3 als valencians i les valencianes que ho volguessin és una ignomínia. ACPV no podrà aguantar la brutal ofensiva mitjançant multes que ha engegat Camps. El País Valencià és terra de frontera. S'ha de respectar la seva realitat. Però abandonar els que s'han convertit en una minoria a casa seva serà un error històric. Una renúncia i una traïció de país encoixit i acomplexat. Amb l'apagada de TV3, el País Valencià perd alguna cosa més que una televisió. I els catalans perdem la dignitat com a poble. Sé que són paraules gruixudes. Perdonin, però algú ho havia de dir!