Egiptologia post-Mubàrak
El futur d'Egipte i dels països autoritaris del món àrab (la majoria) continua ple d'incògnites després de la caiguda del règim dictatorial egipci de Hosni Mubàrak, enderrocat per una revolta popular. La caiguda de Mubàrak ha deixat el Pròxim Orient immers en una onada d'inestabilitat i presagis de canvi que es pot estendre a llocs com ara Jordània, el Iemen, Síria i fins i tot a l'Iran, on aquesta mateixa setmana hi ha hagut aldarulls contra el règim islàmic, que alguns observadors consideraven inspirador i beneficiari de les revoltes de Tunísia i Egipte. Els vents de canvi al món àrab també poden afectar països del Magrib, com ara el Marroc i Algèria, on governen dictadures en aparença més eficients que les enderrocades recentment, però que també estan afectats per la crisi econòmica global i pateixen greus problemes de corrupció i cleptocràcia governamental.
El que pugui passar a Egipte després de la revolta és encara un jeroglífic tan misteriós com els dels monuments de l'antiga civilització faraònica, i de moment no hi ha res comparable a la pedra de Rosetta per desxifrar-ne el codi. Sembla clar que la societat egípcia és prou complexa perquè el radicalisme islàmic d'estil iranià no sigui l'única alternativa possible a la dictadura, però resta per saber si l'exèrcit, que s'ha encarregat del poder en substitució de Mubàrak, podrà garantir una transició pacífica i ordenada a la democràcia, o si intentarà eternitzar-se en el poder i fer valer els nombrosos privilegis i interessos que ha acumulat durant el règim anterior. En qualsevol cas, sembla difícil d'imaginar que el nou sistema egipci mantingui intacte l'equilibri internacional de forces a la regió, que inclou la pau amb Israel signada per Egipte fa 33 anys, o l'alineament del règim de Mubàrak amb l'estratègia global dels EUA. També caldrà veure com afectaran els canvis a Egipte (i potser en altres llocs del món àrab) i en les monarquies quasi feudals d'Aràbia i el golf Pèrsic, on la riquesa petroliera garanteix de moment l'estabilitat, però que podrien ocasionar un veritable terratrèmol estratègic si arribessin a canviar de bàndol.
La flamant egiptologia post-Mubàrak és una disciplina del tot nova, però difícilment arribarà a tenir la tradició de l'antiga. En un sentit o l'altre, les incògnites desfermades per la caiguda del faraó egipci trobaran més o menys aviat alguna resposta.
