Nuclear

Per estalviar-los disgustos, ja els dic ara que un servidor és partidari de l'energia nuclear. Em va fascinar mentre feia un treball per a l'assignatura de física, a sisè de batxillerat (un ja té una edat). En aquella època van començar a proliferar els adhesius d'un sol somrient amb el lema “Nuclears? No, gràcies!”. Molts propietaris del famós i sofert Dos Cavalls de Citroën a França, i també aquí, l'hi duien. El model tenia èxit perquè consumia poc i el preu era ajustat. Un fet paradoxal: el vehicle era barat perquè també ho era el cost de l'electricitat a França (una part de la qual s'exportava a l'Estat espanyol). Veuen per on vaig? L'electricitat era més barata a França perquè també era el país on l'energia nuclear estava més implantada.

Els ecologistes han posat el crit al cel perquè el govern espanyol, contravenint l'ideari de l'esquerra, ara aposta per allargar la vida útil de les centrals nuclears. La crisi i l'alça del preu del petroli hi obliguen. L'opinió de Mariano Rajoy i els seus mariachis és irrellevant, perquè faci el que faci el govern espanyol, està malament.

Els ecologistes estan irritats perquè, diuen, les centrals nuclears no són prou segures i perquè els residus hipotequen la vida de generacions futures. Perdonin, però jo opino que si fa una quarantena d'anys el debat de les nuclears s'hagués acarat de manera positiva, ara les coses serien diferents. En comptes de dir que no a tot, s'hauria d'haver pressionat perquè les empreses invertissin en seguretat i eliminació de residus. Però si el món en blanc i negre és tan fàcil d'entendre, per què complicar-se?