Articles

Bones pràctiques

“Ens agradaria reiterar al nou president que es deixi guiar pels economistes. Catalunya en té un brillant planter”

Després d'haver escol­tat per boca d'Artur Mas, en l'acte de la presa de pos­sessió com a pre­si­dent, que “la cons­trucció naci­o­nal de Cata­lu­nya no és una feina per a impa­ci­ents”, hem fet un petit exer­cici de reflexió per aven­tu­rar si a Cata­lu­nya hi haurà un bon govern i hem arri­bat a con­cloure que per a això resulta impres­cin­di­ble conèixer alguns epi­so­dis de la vida del notori Pujol Boy que ha gua­nyat les últi­mes elec­ci­ons autonòmiques. I és que Artur Mas, des dels seus pri­mers pas­sos en l'escabrós món de la política, va demos­trar tenir qua­li­tats per arri­bar aga­fant-se fort a una mà ferma, segura, pode­rosa, etcètera.

Amb el PAS del temps, l'home d'acer que es fon amb els ver­sos de Bau­de­laire ha estat una cons­tant esponja de poder i això l'ha por­tat a aga­far les reg­nes a Cata­lu­nya. S'ha començat a par­lar i es par­larà encara més de certs draps bruts d'aquest ufanós pre­si­dent que no figu­ren al seu currículum ofi­cial i, sobre­tot, d'una enso­pe­gada que va tenir en una altra època en el món de la indústria. A saber, Artur Mas, abans d'entrar en política de manera oberta, va ser, en qua­li­tat de direc­tor finan­cer, el pro­mo­tor de l'expansió del grup Tipel (1988-1992). Dit així, no sem­bla sinó un èxit, però en rea­li­tat el que va sig­ni­fi­car el seu ambiciós pla, en què va maqui­nar entrar en els rams de l'ali­men­tació, la cons­trucció, la con­fecció, la dis­tri­bució i algun més que oblido, va ser l'enfon­sa­ment de la com­pa­nyia. Creu i rat­lla, i el nefast exe­cu­tiu es va aixo­plu­gar sota les ales pro­tec­to­res de la família Pujol, que no va tenir en compte que el seu delfí hagués enso­pe­gat enfon­sant el grup fami­liar dels Pre­na­feta (que ja és des­en­cert, segons el nos­tre modest enten­dre). De tota manera, cre­iem que de Tipels el món de l'empresa i de la política n'és ple, i, per tant, nosal­tres no serem els que fem sang dels moments que el Sr. Mas vol­dria veure esbor­rats de la seva bio­gra­fia, sobre­tot ara que, per fi, després de set anys de vaques magres, una cam­pa­nya fer­vent orde­nada pel més que hàbil i expe­ri­men­tat David Madí –por­ta­veu de Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya (CDC), que ara s'ha reti­rat al sec­tor pri­vat, satis­fet o insa­tis­fet amb la seva tasca, vés a saber!– ha encim­be­llat el can­di­dat de CiU a la cate­go­ria de màxima auto­ri­tat de Cata­lu­nya. Doncs bé, Madí, en un altre temps cone­gut com “el nét pre­di­lecte de la saga que va crear Floïd” (una popu­lar loció per a després de l'afai­tat que tots els homes de la meva gene­ració infausta recor­dem), ha ser­vit com ningú de Sancho Panza per al Qui­xot ven­ce­dor de les aspes de molí que suposa la pre­sidència de Cata­lu­nya, un càrrec que ha vist pas­sar per­so­nat­ges de la talla de Lluís Com­panys, Josep Irla...

Doncs bé, perquè el Sr. Artur Mas esti­gui a l'alçada, ens per­me­tem ofe­rir alguns con­sells. Vostès ens per­do­na­ran si resulta una gosa­dia, aquesta mena de decàleg de bones mane­res, que en l'hora cru­cial dels pas­sos (i enso­pe­ga­des) inau­gu­rals de l'assumpció al poder (per qua­tre anys, com a mínim), per aga­far el timó d'una de les regi­ons més dinàmiques d'Espa­nya, li ofe­rim, des­in­te­res­sa­da­ment, com a expe­ri­men­tat eco­no­mista.

En aquests moments, se'ns ocorre, entre altres coses, reco­ma­nar garan­tir l'eficàcia i la millora de la gestió autonòmica, la valo­rit­zació i el desen­vo­lu­pa­ment de tots i cada un dels recur­sos que té la nos­tra regió i, sobre­tot, el capi­tal humà (for­mació, for­mació i for­mació); pro­moure la diver­si­tat cul­tu­ral i asso­lir la inte­gració dels estran­gers (no és sen­sat seguir l'escan­dalós exem­ple de Mon­si­eur Sarkozy), sense que això sig­ni­fi­qui dei­xar de pro­te­gir i defen­sar la iden­ti­tat, els valors i els interes­sos del poble català.

Així mateix, pre­guem que el Sr. Mas advo­qui per la sos­te­ni­bi­li­tat, el dèficit zero, la inno­vació, la capa­ci­tació dels joves, la fis­ca­li­tat pro­gres­siva i la supressió d'alguns gravàmens (en con­cret, de l'impost sobre soci­e­tats), adop­tar mesu­res de fis­ca­li­tat verda; com­ba­tre l'eco­no­mia sub­mer­gida, que no es doni peu al des­man­te­lla­ment de les cai­xes d'estal­vis, esta­blint un con­trol rigorós ara que estem assis­tint a una voràgine de fusi­ons (en aquest sen­tit, no cal dir que ha de pal·liar els tri­pi­jocs de la Caixa de Pen­si­ons, perquè el fet que a Isi­dre Fainé se li hagi ator­gat el càrrec de pre­si­dent de la CECA espa­nyola indu­eix a espe­rar que hau­ran d'extre­mar les pre­cau­ci­ons, ja que el peix gran sol men­jar-se el petit, però, de vega­des, el peix petit és una pira­nya i les tor­nes can­vien...); afa­vo­rir el relleu gene­ra­ci­o­nal a la empresa... I tot un reguit­zell de trucs apli­ca­bles direc­ta­ment a l'admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat: raci­o­na­lit­zació de la des­pesa pública, recep­ti­vi­tat, trans­parència i ren­dició de comp­tes, par­ti­ci­pació, eficàcia i eficiència, coor­di­nació, infor­mació... I, per des­comp­tat, que no s'oblidi de les seves pròpies parau­les: “Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra”.

Encara que el que més con­vin­dria saber al Sr. Mas és que, de vega­des, la millor sor­tida és la intro­ducció del caos sis­temàtic (sis­tema que jo vaig assa­jar a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona durant el meu rec­to­rat).

Per aca­bar, ens agra­da­ria rei­te­rar al nou pre­si­dent que es deixi guiar pels eco­no­mis­tes. Cata­lu­nya en té un bri­llant plan­ter, entre els quals des­ta­quen Alfred Pas­tor, dei­xe­ble de Samu­el­son i autor de l'esplèndid lli­bre La eco­nomía es una cien­cia humilde (l'hau­ria de tenir a la tau­leta de nit com a lli­bre de capçalera en lloc dels de lírica fran­cesa), Joan Manuel Tres­ser­ras, de la Pom­peu Fabra, etc. Queda dit! De moment, sem­bla que anem bé: ja ha anat a Madrid a pido­lar i s'ha anun­ciat una reducció de la des­pesa... S'acosta l'aus­te­ri­tat al govern...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.