Dues pel·lícules

La implacable fal·lera retalladora del govern d'Artur Mas, els capricis extorquidors de Ryanair, la mort de Santi Santamaria, la de Jordi Barre, l'apagada de TV3 al País Valencià... No entrem més en detalls. No ha estat una bona setmana per als que ens sentim catalans en el sentit més ampli territorialment del terme. I això que havia començat de manera excel·lent, amb el gest de dignitat de l'entrenador del Girona, Raül Agné (que és originari de la Franja) a Osca i amb els nou Goya que va aconseguir la Pa negre. Vés que tota la rastellera de desgràcies no sigui una mena càstig diví per haver gosat exhibir una glòria catalana com és l'èxit de la pel·lícula d'Agustí Villaronga. Jo, que la vaig veure ja fa temps, quan la van estrenar, els asseguro que és una magnífica pel·lícula. I no ho dic per patriotisme. És una gran pel·lícula independentment de la llengua en què ha estat rodada i de qui l'ha pagada, de qui l'ha dirigida, de qui l'ha interpretada. Però un cop dit això, també s'ha de dir ben alt que l'ha pagat gent catalana, que l'ha dirigit Villaronga, que és mallorquí, i que els actors són catalans. I que per això també havia tingut un gavadal de guardons en els premis Gaudí. Amb pel·lícules com Pa negre el cinema català pot anar on vulgui. Perquè és una pel·lícula universal. I ho és per allò tan característic de les grans obres: és una història tan radicalment local que, més que tractar d'un lloc i d'un moment, tracta de com som les persones. I per això és una història que pot commoure qualsevol persona de qualsevol lloc del món. Pa negre ha coincidit en les pantalles amb Más allá de la vida, de Clint Eastwood. Està ambientada al sud-est asiàtic, a París, a San Francisco i a Londres. D'entrada pot semblar una pel·lícula global per a aquest món global d'avui dia. I també sembla que pretén explicar què hi ha després de la mort. És totes dues coses. Però la història, passi on passi, ens parlar de persones. De com som i de què ens passa, ara i aquí, no després. Com Pa negre. Si han tingut uns dies difícils, vagin-les a veure. I si no, també.