Gaddafi

Si caus de la trona del poder, Muammar al-Gaddafi, em convertiré a l'esperança i tornaré a creure en la força dels pobles lliures. Si algun dirigent àrab, i de fet mundial, representa la longevitat i la perpetuació del comandant, aquest ets tu, amb permís dels germans Castro i els lamentables Kims de Corea del Nord. No tens parangó en l'esfera dels pallassos violents, despòtics i camaleònics que ens ha tocat suportar sota la capa del cel, si més no per la retòrica que sempre t'acompanya.

Com era d'esperar, el contagi de la revolta democràtica ha arribat a les platges de Trípoli i Bengasi. Tu has reaccionat primer amb la censura i el menyspreu i després amb el fusell. En uns quants dies, centenars de morts mesuren la teva obsessió per preservar la teva gorra, les teves medalles, les teves túniques, les teves amazones negres, i el teu menyspreu per la sort dels teus súbdits torturats. Quan calia vas recórrer al progressisme, després a l'arabisme, després vas mirar a Occident, i ara només et resta el recurs a les bales.

Faries un favor immens al món, i especialment a la teva gent, si fessis mutis i desapareguessis. Ja ho sé, costa d'imaginar una cimera internacional o un catàleg de caricatures polítiques sense la teva estampa peculiar, però valdria tant la pena que caldrà fer un esforç de reciclatge mental. De fet, el teu lloc a la galeria dels esperpents de tots els temps ja te l'has guanyat de sobres... Què més pots aconseguir? Quants difunts estàs disposat a fabricar per fingir que ets perpetu?