Laberint de miralls

Amb el temps, aquella diada d'avui fa trenta anys s'ha convertit en una mena de laberint de miralls, com aquella atracció de fira que corria per les festes del país encara no fa pas tant. La cançó de la Trinca, el fet que ningú no prengués mal, la mateixa figura de Tejero i la solució ràpida i, en principi, satisfactòria del conflicte van contribuir que es difongués un punt de vista grotesc, còmic, del 23-F, que encara ara és de bon explotar.

Aquesta és una cara del mirall ben diferent de la perspectiva pròpiament política de tot plegat, dels antecedents que tenia i de les conseqüències que va provocar. Hi ha una part humorística, sí, però el general Armada i les seves maniobres no feien gens de riure. Conspirador sinistre. A més, en el laberint de miralls, encara ara hi ha punts foscos, actuacions incertes, patriotismes ambigus, defensors de la democràcia envoltats del núvol del dubte, complicitats de mal explicar. Tot això, a banda les projeccions posteriors del fet, allò que alguns van perdre en el 23-F i allò que d'altres, més o menys subtilment, hi van guanyar i que s'ha anat arrossegant, com una rèmora, en la política d'aquestes últimes dècades.

Aquella visió còmica que dèiem, igual com alguns relats que decanten cap a l'idealisme i l'heroisme democràtics, tan de moda a la televisió, de vegades poden fer oblidar que el 23-F va tenir uns efectes concrets que van marcar, més o menys soterradament, els anys posteriors. El reflex dels miralls en la llunyania, en la posteritat...

.Tot i l'abundància de detalls anecdòtics, el 23-F no va ser cap anècdota. Va ser una porta que es va obrir i es va tancar ràpidament, i la visió mai no va ser oblidada pels guies i timoners. Per la població en general, tampoc. Al costat del dia que va morir Franco, el 23 de febrer de 1981 és la data més recordada pels que la van viure amb ús de raó. Si pregunteu: què feies tu el 23-F a la tarda, gairebé sempre obteniu respostes personals i precises, més o menys nostàlgiques a causa del temps transcorregut. Ara, ja, trenta anys, que no són pocs.