UT/UDA
Chacón
Molt apreciada Carme, mai no he dubtat de les teves habilitats polítiques, i res del que estàs aconseguint en l'escalada cap al teu cim particular no em sorprèn gaire. Ara has iniciat una cursa cap al lideratge del PSOE i, què vols que et digui, em sembla ben legítima. Entenc que vulguis succeir ZP i que necessitis, ara mateix, passar d'aquella antiga i tendra campanyeta del bombo a l'actual campanyassa de l'autobombo.
Que arremetis contra el catalanisme ja em sembla més delicat. N'has fet gala i n'has presumit quan t'has enfrontat a les urnes catalanes, i no fa bonic que la jaqueta entri i surti de l'armari quan convé. Després, dir que cada dia potser seràs menys nacionalista catalana fa riure una mica. Suposo que de cara a la galeria espanyola, l'expressió és un peatge que cal pagar. Però de cara a la terra que et va veure néixer, és ridícula, perquè vejam... Fins on pot retrocedir el teu pedigrí nacionalista? No hi ha tal vegada un límit absolut, per sota del qual no hi ha res? És possible ser nacionalista català sota zero?
Tinc ganes que arribis a prop d'allà on pretens, Carme Chacón. Que et presentis a unes eleccions espanyoles com a cap de llista, amb la intenció d'emular l'amic José Luis. I que et trobis que, en no ser de León, et caigui una bateria de renecs i improperis. Que t'insultin, que t'humiliïn i que et facin perdre els comicis per catalana i fresca. I que tornis enutjada i dolguda a abraçar, no pas el nacionalisme aquest que dius, sinó el secessionisme més ferotge i virulent.