Jordi VI

Ja sé que els 4 Oscar no són per a tu, però la veri­tat és que te'ls podien haver ator­gat post­mor­tem, encara que no els hagues­sis anat a reco­llir. D'acord, la inter­pre­tació de Colin Firth és magis­tral, el guió és excel·lent, la direcció és impe­ca­ble... Tot el que vul­guis, es tracta d'un dels pro­duc­tes més sòlids del cinema britànic, però sense tu no hi hau­ria història, i el millor de la pel·lícula és la història que hi ha al dar­rere.

Un rei tar­ta­mut ja dóna teca. Si a sobre es tracta de tu, Jordi VI, monarca impre­vist, que ni volies ni havies de reg­nar, que vas caure damunt del tron per l'abdi­cació del teu germà, doncs molt millor. De fet, tot el relat se cen­tra en la creu que t'imposa el destí i et con­ver­teix en un anti­he­roi: en un home gens ade­quat per al càrrec que t'imposa la pro­vidència, un comu­ni­ca­dor regi que no sap par­lar, carn de psi­quia­tre, un llui­ta­dor nat que a la fi venç els obs­ta­cles i se'n surt gràcies a la tena­ci­tat.

A la teva vida s'hi van tro­bar els tres gèneres: un poc de comèdia, un poc de drama i un poc de tragèdia. Vas ser un nen tímid, fràgil, plo­ra­mi­ques, espan­tadís, de cames tor­tes i digestió pesada, a més del tar­ta­mu­deig esmen­tat. Que una figura així fos el monarca més poderós del pla­neta, tot pas­sant la Segona Guerra Mun­dial, la inde­pendència de l'Índia i tants altres tràngols, i que al cap­da­vall la teva esta­tura s'engrandís, diu molt de la lluita que vas haver de por­tar. Abans dels Oscar, tu ja havies actuat i ja havies fet el teu gran film.