Articles

i ara què, urbanita?

Qui orquestra les revoltes àrabs?

Hi ha massa conspiradors dissenyant-nos el futur. Líbia fa pudor a podrit

Massa interes­sos econòmics i mili­tars en zones estratègiques i riques en recur­sos fan dub­tar que les revol­tes d'Egipte, Tunis, Líbia i com­pa­nyia hagin estat espontànies. Des dels anys de la des­co­lo­nit­zació, les potències occi­den­tals han vol­gut man­te­nir l'explo­tació de les fonts d'ener­gia i no s'han can­sat de col·locar o der­ro­car tite­lles allà on han estat. Per exem­ple, la igual­tat de la qual els fran­ce­sos i ita­li­ans pre­su­mei­xen no ha tin­gut una tra­ducció directa en els racons del seu imperi, fins i tot en zones que con­si­de­ra­ven províncies. De moment, els com­bats pel con­trol de les ciu­tats líbies han atu­rat la indústria del país i els preus del petroli s'apu­gen sense atu­ra­dor. Això bene­fi­ciarà altres expor­ta­dors i farà que tot tron­to­lli, amb bene­fi­cis segurs per als que s'afa­nyen a remoure el caos i situen el llistó dels preus en el nivell més alt. Com s'explica que un aliat i amic de man­da­ta­ris com Gad­dafi pugui ser aban­do­nat a la seva sort si no hi ha interès per treure-li els béns, con­ge­lar-li els comp­tes i aïllar-lo? L'amic ja no ho és tant? Convé poten­ciar altres ali­an­ces o alte­rar el mer­cat per domi­nar-lo? Ningú sap qui mou els fils de tot ple­gat, però costa creure en revo­lu­ci­ons espontànies, tot i accep­tar que cal­dria equi­tat i repar­ti­ments jus­tos en zones domi­na­des per cali­fes sense escrúpols.

Als que ja hem sen­tit la cançó en altres oca­si­ons, la geo­política ens fa pen­sar en el pla Còndor de l'Escola de les Amèriques, orga­nit­zat per Kis­sin­ger. El resul­tat va gene­rar una repressió sag­nant a molts països sud-ame­ri­cans a la dècada de 1970. De sobte, tot van ser dic­ta­du­res mili­tars. També espontània­ment van caure les dic­ta­du­res medi­terrànies, Por­tu­gal, Espa­nya i Grècia, més o menys pels matei­xos anys. Ten­deixo a l'escep­ti­cisme quan deter­mi­nats indi­vi­dus par­len de democràcia i revo­lu­ci­ons. Hi ha massa cons­pi­ra­dors dis­se­nyant-nos el futur. Alguns encara espe­rem que jut­gin o dema­nin res­pon­sa­bi­li­tats a Kis­sin­ger, però ell es limita a impar­tir con­ferències. Líbia fa pudor de podrit. Veu­rem com acaba.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.