Els coptes
Per a un musulmà de raça, la religió va al davant de tot. Com a l'Iran. A veure si a les voreres de la Mediterrània ens surt un islam ateu. Pel poc o molt que en sé, és impossible.
En aquest batibull, que ningú no m'explica bé, i tornant a Egipte, no ens parlen dels coptes. La cristiandat més antiga de la història, vull dir el primer país cristià al ple.
Allà a Xipre, on sant Pau havia anat a raure amb sant Bernabè, els feia colla un minyonet que es va espantar per les muntanyes del Taurus, a la Turquia d'avui. Deixant aquell parell va recalar a Egipte, on els cristians el veneren en una catedral papal anomenada Marcuseia.
Sense els cristians egipcis dels primers segles, l'Església tindria una altra fesomia. Sant Atanasi, sant Ciril d'Alexandria o Orígenes són pilars cristians que encara valen. I només dic aquests tres perquè vull estalviar-vos la tirallonga. Els alexandrins gallejaven als concilis.
Endemés hi havia els monjos. Si mal no recordo, a la Nítria, a ple desert del nord, arribaren a ser setanta mil. Cap als fondals dels desert, a migdia, els monestirs hi eren a corrua feta. Cada monestir tenia la seva regla pròpia. Hi rebien gent, els monjos eren els pares espirituals de la gent. Els capellans, casats, eren massa propers.
Ultra els monestirs hi hagué els eremites solitaris, ficats com cucs en qualsevol forat del desert.
Egipte fou el mestre dels monjos de casa. Però ací foren més per les mortificacions ascètiques, mentre els del desert d'allà s'engarristen a místiques algun cop massa escalfades per la xardor del sol.
I vingué l'islam. Mahoma, implacable amb els pagans, tenia el judaisme i el cristianisme com si fossin el nostre Vell Testament. Els acceptava a canvi de pagar un tribut. Omar, el tercer califa, va respectar-los àdhuc en la parla copta, fins que, en una d'aquelles abalançades que sovintegen en la història de coptes i musulmans, els coptes parlaren àrab.
Avui dia, Egipte té una gran minoria de cristians. Els del Caire solen ser benestants de molta pela, a Baiadeia són la pobrissalla més pobre del país.
I ves que el diari ni en parla.
