Guardiola

No solem veure entrenadors lesionats. En el cas dels jugadors és gairebé una rutina: repassem cada setmana els que s'han trencat, els que han estat maltractats i els que tenen unes decimetes. Però en el cas dels entrenadors, o no se'n parla o és que sempre es troben d'allò més bé. Suposo que no se'n deu dir res perquè, al capdavall, per seure a la banqueta tampoc no cal estar del tot sencer, i per tant una estrebada lumbar del tècnic no fa grans titulars.

Però aquí també marques la diferència, Pep Guardiola. D'entrada, perquè et mous com un posseït al marge del camp, i moltes vegades hem tingut la impressió que en qualsevol moment saltaries dins del perímetre i et posaries a driblar jugadors amb la pilota. Ets un entrenador amb ànima de jugador. I després perquè, ja ho saps, aquest no és el Messi Team ni l'Iniesta Team ni el Sandro Team, sinó el Guardiola Team, i qualsevol esternut que se t'escapi posa en alerta tot un país.

A les societats africanes tradicionals, els monarques eren divins, i no podien patir cap malaltia o imperfecció física. Havien d'encarnar la salut i la fertilitat de tota la nació, i si patien fortes afeccions físiques o mentals eren eliminats ritualment. Un déu no pot ser imperfecte, sobretot si la salut dels mortals depèn de la seva condició. Per tant, benvolgut sant Pep del gran poder, vés alerta amb els que exageren la teva naturalesa sagrada, perquè algun dia et pots trobar que, abans de veure't tocat, alguns seguidors africanitzats prefereixin deixar de veure't.