Articles

El meu amic Miquel Sellarès

Una part sig­ni­fi­ca­tiva de la presa de consciència naci­o­nal a la Cata­lu­nya actual (en el període que va des dels anys setanta del segle XX fins avui) es deu a Miquel Sellarès. Òbvi­a­ment, la presa i l'aug­ment de la consciència naci­o­nal són un mèrit col·lec­tiu, de tot el país; però com en totes les fei­nes d'equip, hi ha indi­vi­du­a­li­tats a des­ta­car, i una d'aques­tes es Sellarès i la seva ampla espat­lla que ha supor­tat molt de pes còmplice però mol­tes més esco­me­ses d'adver­sa­ris i ene­mics.

Quan es va fun­dar Con­vergència Democràtica, Sellarès hi era i va tenir un pro­ta­go­nisme impor­tant en l'intent ini­cial de fer de CDC el par­tit naci­o­na­lista de Cata­lu­nya. Quan es va fun­dar l'Assem­blea de Cata­lu­nya, Sellarès hi era i va tenir un pro­ta­go­nisme impor­tant en la mode­ració i en la cohesió de les diver­ses sen­si­bi­li­tats i també en matèria de segu­re­tat. L'ordre cívic en la històrica mani­fes­tació del 1977 se li ha d'atri­buir a ell. Va ser ales­ho­res que a Sellarès se'l va bate­jar amb el sobre­nom del Maris­cal, pels seus dots d'estra­tega i de coman­da­ment d'acord amb cri­te­ris democràtics.

La vocació per les qüesti­ons de segu­re­tat i d'intel·ligència van por­tar Sellarès a ser el millor direc­tor gene­ral de Segu­re­tat Ciu­ta­dana que ha tin­gut mai el nos­tre país. La con­cepció del cos dels Mos­sos d'Esqua­dra com una autèntica poli­cia de Cata­lu­nya, adap­tada al nos­tre país però a imatge dels ser­veis secrets i de les poli­cies més moder­nes del món (inclosa l'Ert­zantza i el Mos­sad), va ser la pri­mera gran apor­tació de Sellarès al cri­teri de cons­truir l'auto­go­vern de Cata­lu­nya amb sen­tit d'estat.

A banda del con­cepte estric­ta­ment poli­cial, modern i dife­ren­ciat de l'històric model poli­cial espa­nyol, el pas de Sellarès per la direcció de la poli­cia de Cata­lu­nya va mar­car l'inici d'un estil de fer política unitària a Cata­lu­nya, amb la inclusió en la pri­mera línia de la direcció gene­ral de tècnics i experts pro­vi­nents de tots els sec­tors del cata­la­nisme: naci­o­na­lis­tes, soci­a­lis­tes, comu­nis­tes i inde­pen­den­tis­tes. El govern de Pujol de la pri­mera dècada dels vui­tanta, de sos­tre naci­o­nal baix, i la con­jun­tura que el país vivia ales­ho­res, amb el cata­la­nisme més pre­o­cu­pat per la sepa­ració de béns que per la uni­tat en la defensa de l'auto­go­vern i per la defensa d'un regis­tre català de la democràcia menys defi­ci­tari que el regis­tre espa­nyol, no va enten­dre res i es va des­pren­dre de Sellarès. En la pri­mera dècada del segle XXI es repe­ti­ria un cas sem­blant, amb Sellarès de secre­tari de Comu­ni­cació en un govern errònia­ment auto­a­no­me­nat d'esquer­res.

En les tres últi­mes dècades, la com­pli­ci­tat entre certs sec­tors polítics (de tots els par­tits amb res­pon­sa­bi­li­tats de govern en totes les admi­nis­tra­ci­ons) i certs sec­tors empre­sa­ri­als i econòmics que va fun­ci­o­nar (o encara fun­ci­ona) a Cata­lu­nya ha con­ver­tit Sellarès en un per­so­natge incòmode, perquè ha estat una de les veus que ho ha denun­ciat paten­tant el con­cepte “sec­tor de nego­cis”. Con­tra la com­pli­ci­tat del “sec­tor de nego­cis”, Sellarès ha dedi­cat tots els anys de la seva vida a la cre­ació d'una altra com­pli­ci­tat, la com­pli­ci­tat de país, que ha donat els seus fruits i que ha permès el diàleg naci­o­nal, almenys, entre des­ta­cats actors del cata­la­nisme, mal­grat que ali­ne­ats en opci­ons polítiques diver­ses i adversàries elec­to­ral­ment entre si.

La com­pli­ci­tat de país s'ha con­cre­tat en un segon con­cepte encu­nyat per Sellarès, el de la trans­ver­sa­li­tat en el diàleg naci­o­nal i, encara, en un ter­cer con­cepte marca de la casa, el del des­a­com­ple­xa­ment. Per la fac­to­ria Sellarès, a la qual vaig estar vin­cu­lat durant la dècada dels noranta i de la qual he estat infor­mat en els anys poste­ri­ors, han pas­sat i col·labo­rat polítics de totes les sen­si­bi­li­tats del cata­la­nisme i han pas­sat diri­gents de tota la xarxa de la soci­e­tat civil. A can Sellarès s'ha tei­xit el fil que ha unit la gene­ració sor­gida de l'anti­fran­quisme amb la gene­ració nas­cuda en la democràcia, un autèntic relleu que ha permès sumar el volun­ta­risme antic amb la nova pro­fes­si­o­na­li­tat i que ha permès un gran pas enda­vant en el crei­xe­ment de les aspi­ra­ci­ons naci­o­nals cata­la­nes. Que el llistó de la consciència naci­o­nal cata­lana col·lec­tiva s'hagi alçat no és un fet atzarós; és el fruit, també, de la com­pli­ci­tat, la trans­ver­sa­li­tat i el des­a­com­ple­xa­ment prac­ti­cats per un gruix impor­tant de diri­gents intel·lec­tu­als, civils i polítics a l'entorn de Sellarès.

Inde­pen­dent­ment del par­tit de govern, a Miquel Sellarès l'he cone­gut sem­pre tre­ba­llant al ser­vei de les ins­ti­tu­ci­ons naci­o­nals de Cata­lu­nya, amb sen­tit d'estat i exi­gint sen­tit d'estat. Una exigència incòmoda per als que tole­ren la nació cata­lana com una sim­ple quota de poder o de mer­cat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.