Cañas

El posat de xèrif ja t'escau, Jordi Cañas, i a més el teu cognom acompanya. Estic segur que deus ser una persona encantadora, però aquesta mirada sorruda, de mestre d'escola d'abans, es fa esquivar. Quan dius que la teva proposta per a l'Ajuntament de Barcelona és la de netejar els carrers de gent, no costa gaire imaginar-te amb l'escombra a l'espatlla, trepitjant fort i esperant que s'acosti el sospitós per ajustar-te el mànec i descarregar.

Com a alcaldable de Barcelona, ets el més incorrecte de tots. Suposo que el discurs de duresa t'ha tocat a tu, atès que ni el vigent alcalde, ni l'incumbent, ni cap dels altres rivals, és prou imprudent per trepitjar aquesta àrea pantanosa del populisme que tu visites ara, la que voreja l'exabrupte antidemocràtic. Sempre hem defensat que Barcelona era la capital del bon rotllo, de les maneres suaus i liberals, de la tolerància quasi malaltissa i la correcció política.

Avui ja no ven la ciutat on tot s'hi val, però ningú no s'atreveix a fer el pas cap a Fort Laramie, la ciutat on res s'hi val sense el permís del xèrif. Tu ets l'únic que sembles disposat a adoptar aquest discurs tan sever i arriscat. Potser perquè no hi tens res a perdre, potser perquè respon a la teva manera de ser, potser per tot plegat. Jo no et penso votar, em sap greu, però estaré ben atent al cabàs de vots que reculls. Serà un baròmetre interessant de fins on ha arribat la capital de Catalunya, fins on s'ha degradat la confiança en el civisme i en la publicitat teletubby de ciutat afortunada.