Editorial

EDITORIAL

Aprendre del temporal de neu i vent de fa un any

Tal dia com avui d'ara fa un any, bona part del país va resul­tar afec­tat per un impor­tant tem­po­ral de vent i neu que va col·lap­sar el trànsit, va fer des­tros­ses molt impor­tants a la xarxa elèctrica, fins al punt que nom­bro­ses llars van estar més de cinc dies sense cor­rent, i va mal­me­tre cen­te­nars d'hectàrees de bos­cos. Un any després d'aque­lla catàstrofe natu­ral, Cata­lu­nya està pre­pa­rada per supor­tar un tem­po­ral simi­lar? D'entrada, cal des­ta­car l'excep­ci­o­na­li­tat de la tem­pesta d'aquell dia, amb una neu molt humida i pesant i molt vent, fets que van afec­tar molt greu­ment les infra­es­truc­tu­res elèctri­ques i els bos­cos. Sabe­dors, però, d'aquesta excep­ci­o­na­li­tat, cal cons­ta­tar, un any després, que, tot i que s'han pres algu­nes mesu­res, el país no està ni molt menys pre­pa­rat per afron­tar un tem­po­ral com aquell i que, si aquest es tornés a repe­tir amb la mateixa força, hi tor­na­ria a haver greus pro­ble­mes de trànsit i impor­tants talls de llum. Això vol dir que les auto­ri­tats i les com­pa­nyies de ser­veis no han pres nota del que va pas­sar? Evi­dent­ment que no. Des del govern, per exem­ple, s'han revi­sat els pro­to­cols d'avi­sos a la població i la comu­ni­cació amb els ajun­ta­ments, un dels punts que van fallar més ara fa un any, però poca cosa més s'ha fet. En aquest sen­tit, es repe­ti­ria, segu­ra­ment, bona part de la sen­sació d'aban­do­na­ment que van tenir molts alcal­des, sense ajuda gover­na­men­tal per poder solu­ci­o­nar els nom­bro­sos pro­ble­mes que gene­rava als seus muni­ci­pis la manca de sub­mi­nis­tra­ment elèctric. Jus­ta­ment, la cai­guda de cen­te­nars de tor­res elèctri­ques va ser un dels fets que va agreu­jar més la situ­ació, ja de per si com­pli­cada, pro­vo­cada per la neu cai­guda. Endesa, la prin­ci­pal com­pa­nyia sub­mi­nis­tra­dora, asse­gura que ha pres nota de les greus incidències detec­ta­des i que ara la xarxa elèctrica està en millors con­di­ci­ons per afron­tar una situ­ació simi­lar, però el pro­blema és que encara fal­ten mol­tes inver­si­ons per acon­se­guir un ser­vei d'alta qua­li­tat, que –i això no cal obli­dar-ho– en cas d'una situ­ació extrema també aca­ba­ria tenint pro­ble­mes. El risc zero en cas de grans neva­des té un cost econòmic molt ele­vat i tam­poc el poden asso­lir països més avançats i, teòrica­ment, més ben pre­pa­rats per al fred, com s'ha demos­trat aquest hivern a Angla­terra o Ale­ma­nya. En tot cas, cal estar pre­pa­rats perquè aquest tipus de situ­a­ci­ons no són, ni molt menys, excep­ci­o­nals a Cata­lu­nya i, d'altra banda, amb el canvi climàtic segu­ra­ment els fenòmens extrems, tant pel que fa a la neu com a la pluja o el vent, es faran, malau­ra­da­ment, més freqüents. I només hi podrem fer front amb una bona pre­venció a tots nivells, però sobre­tot amb més comu­ni­cació amb la població i amb una millora de les infra­es­truc­tu­res bàsiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.