Sellarès

Mai no has estat un ratolí d'arxiu; més aviat has entrat a tot arreu com un buldòzer en una botiga
de cristall. És possible que no hagis donat excessiva importància als detalls
burocràtics o de comptabilitat, no ho sé. El que ningú no pot dubtar és que el teu motor, la teva força colossal, la teva empenta infatigable, ha estat sempre desinteressada. Si algú pregunta quines són
les tres coses que més et mouen, hauríem de dir país, país i país.

Pocs patriotes poden dir que no han rebut, Miquel Sellarès, alguna ajuda teva. Ara alguns no gaire patriotes t'acusen d'haver-te embutxacat uns quartos per a la fundació comunicativa que dirigeixes. Posaria la mà al foc que si aquests quartos entraven en una butxaca, immediatament sortien per l'altra, i ja m'imagino per a què: per reforçar la idea d'estat a Catalunya. No t'imagino dilapidant fortunes en un hotel del Carib o en una sauna moscovita. T'imagino amb la dèria de sempre; creant informació per enfortir la causa.

Sortirà el fastiguejador de sempre dient que tant és, que els diners sempre s'han de portar amb cura, i que el més important són les formes. En realitat, depèn. Si vols fer un negoci o enriquir-te, és cert. Si vols la llibertat del teu país, a força de vetllar per les formes i els llibres de comptes acabaràs portant les pitjors cadenes de totes, les que no deixen alçar la vista. Al capdavall, la moral que pesa més és la de les intencions. I aquí, Sellarès, tu les tens totes. Pocs han volat tan amunt, i amb tantes raons de pes.