I ara què?

Reus, dimarts 8 de març, 18.00ho­res. Poca cir­cu­lació pel cen­tre; zones bla­ves lliu­res; poca gent a les boti­gues. Una sen­sació estra­nya de tran­quil·litat. Què està pas­sant? Pri­mer, que els nens són tan­cats a casa, i els que els trans­por­ten, a la feina i pas­sant la set­mana blanca de la millor manera pos­si­ble. En segon lloc, que el buit que ha dei­xat el tras­llat de l'hos­pi­tal de Sant Joan és cada dia més evi­dent. Ningú havia pre­vist que treure del cen­tre la munió de gent que ve de fora a l'hos­pi­tal ens pro­vo­ca­ria una marxa enrere tant greu en el model de ciu­tat basat en uns bai­xos atrac­tius, i en unes cases a les quals, a poc a poc, la gent s'ani­mava a venir a viure. Les quei­xes dels boti­guers són ara més fona­men­ta­des que mai i dei­xen a la vista un greu pro­blema que ens afecta a tots.

En una situ­ació com aquesta és d'irres­pon­sa­bles seguir cre­ient que les coses s'arre­gla­ran soles, que és el que el govern i l'opo­sició muni­ci­pals espe­ren. Amb un Corte Inglés, que a la fi s'aca­barà espa­vi­lant, i un Ikea allu­nyant-se de la plaça del Prim, el que no val és seguir dei­xant la pro­moció del tei­xit comer­cial urbà en mans de la pro­vidència divina. O fem un gir radi­cal en la pro­moció de la ciu­tat i del nos­tre comerç, o anem pen­sant que d'un “oasi” de pau pas­sa­rem en qua­tre dies a un “desert” de con­flic­tes.