Parlem de tot plegat

Fa anys que es parla de prohibir el vel integral islàmic, i no hi ha manera. Ara el govern de la Generalitat insinua que està disposat a regular la qüestió, tot i que ho deixa per després de les eleccions municipals, no fos cas que interferís en la campanya. Així doncs, de què discutirem amb els candidats al consistori? De si és millor posar l'envelat de la festa major a la plaça de dalt o a la de baix? Aquí tothom diu voler ocupar-se del que preocupa la gent però en realitat volen dir-li a la gent de què ha de preocupar-se. Ajornar els debats mai no ha servit ni per facilitar una solució ni per apaivagar els ànims. El vel és una metonímia, figura retòrica consistent a designar una cosa amb el nom d'una altra prenent la part pel tot o l'efecte per la causa; en realitat no estem tractant únicament d'una extravagància tèxtil ni d'un costum xocant, sinó de l'islam, i més enllà encara, de si les nostres societats poden sobreviure a la instal·lació de grups que no creuen que els hàgim d'ensenyar res i que es regeixen per lleis pròpies que subverteixen les nostres. Si d'això no se'n pot parlar perquè vénen eleccions, i no hi ha any que no n'hi hagi, per què serveixen les eleccions? Tenim dret a saber què pensa un aspirant a batlle del paisatge humà de la seva població i com se la imagina d'aquí a deu anys: amb més o menys dones embolcallades i silents? amb més o menys impunitat dels delictes? amb un padró més o menys ajustat a la realitat? I el govern de l'autonomia faria bé de facilitar-nos les coses en la part que li toca, aclarint el marc jurídic en què ens movem i avortant els conats de demagògia que floreixen enmig de la confusió. La democràcia culmina en el vot però consisteix en el lliure debat.