Articles

L'oportunitat mediterrània

Alger està a 45 minuts d'avió de Bar­ce­lona. A mig camí hi ha l'aero­port de Palma. Aquesta evi­den­cia geogràfica no està ins­tal·lada, però, en l'ima­gi­nari de la població cata­lana. Caldrà fer un reci­clatge inten­siu. L'emergència de les potències asiàtiques i del Bra­sil encon­gei­xen el paper d'Europa i, dins d'aquesta, de les seves perifèries febles. Neces­si­tem Àfrica per sumar pes demogràfic i poten­cial de crei­xe­ment econòmic davant dels nous impe­ris con­ti­nen­tals. Cata­lu­nya, men­tre pengi d'Espa­nya, s'assi­mila als PIGS o pro­duc­tors d'oli­ves, en relació amb l'Europa nòrdica i cen­tral. Només recen­trant-nos en el paper econòmic de la Medi­terrània tin­drem opor­tu­ni­tats.

El limi­tat cos­mo­po­li­tisme espa­nyol que arriba només allà on arriba la llen­gua cas­te­llana ens ha arros­se­gat massa temps en direcció a Sud-amèrica. Més sobre el paper que en la rea­li­tat. Sols les grans empre­ses exmo­no­polísti­ques i finan­ce­res han apro­fi­tat a fons, no sense alguns ensurts, l'aven­tura ame­ri­cana, de vega­des amb tuf neo­co­lo­ni­a­lista. La nos­tra geo­política i geo­e­co­no­mia ens ha de tor­nar a fer mirar cap a l'Est i el Sud.

El flux econòmic català cap a Sud-amèrica és ridícul. Cap a l'Àfrica creix i no té sos­tre. La crisi actual ja està pro­vo­cant fenòmens de relo­ca­lit­zació. Retorn de fàbri­ques cap a casa o a prop de casa. I en aquesta cate­go­ria –un dia de vai­xell des de la xarxa de ports del Magreb a Bar­ce­lona o Tar­ra­gona– el nord d'Àfrica és el lloc ideal per a la implan­tació d'empre­ses indus­tri­als que tin­guin el cer­vell o/i els aca­bats a casa nos­tra. La distància física no és cap drama d'expa­tri­ació per a tècnics i empre­ne­dors, com ho és anar cap al Pacífic o tras­pas­sar l'Atlàntic.

Cata­lu­nya absor­beix més de la ter­cera part de la immi­gració magri­bina a l'Estat espa­nyol. Només per això ja cal­dria estar ama­tents al que passa aquí al cos­tat. No és irre­lle­vant que al nord d'Àfrica tri­om­fin pro­ces­sos democràtics i que Europa s'hagi mos­trat al seu cos­tat o que, en canvi, per interes­sos d'uns quants grups econòmics que s'han apro­fi­tat dels règims cor­rup­tes, Europa reforci aquests règims. Amb quina auto­ri­tat moral podrem recla­mar a la població immi­grada l'adap­tació als valors democràtics si estem fomen­tant que els seus parents al sud con­tinuïn sot­me­sos a la dic­ta­dura?

Aquesta presència és també una opor­tu­ni­tat. Noves gene­ra­ci­ons d'ama­zics, de mar­ro­quins, alge­ri­ans o tuni­si­ans for­mats en les nos­tres esco­les d'FP o uni­ver­si­tats poden ser clau en la inter­na­ci­o­na­lit­zació de pro­xi­mi­tat que segur que és una de les poques sor­ti­des clares a la manu­fac­tura cata­lana. I ja no diguem res del poten­cial per a noves inver­si­ons turísti­ques al Magrib que, si no fem, essent com som la pri­mera potència d'aquest ram, faran els nos­tres com­pe­ti­dors.

Cata­lu­nya, ara mateix, no té con­no­ta­ci­ons nega­ti­ves al Magrib. El nos­tre impe­ri­a­lisme queda lluny en el temps. Al con­trari, les elits i la població estan bas­tant far­tes del mono­poli que sobre la vida econòmica i cul­tu­ral tenen, mal­grat tot, les anti­gues metròpolis: França, Espa­nya i Itàlia. Com a anècdota, en una tro­bada amb dos-cents empre­sa­ris mar­ro­quins vaig esmen­tar el cen­te­nari de la Set­mana Tràgica, en què el poble català es revoltà con­tra l'allis­ta­ment per a la Guerra del Rif i es va aixe­car un aplau­di­ment espon­tani, davant dels ulls atònits de l'ambai­xa­dor.

Cal reconèixer que la sim­pa­tia pel Barça i Cata­lu­nya arreu són atots que no estem jugant prou a fons, massa hipo­te­cats –un cop més– per la diplomàcia erràtica i rutinària espa­nyola que encara viu de la frase recur­rent fran­quista de la “tra­di­ci­o­nal amis­tad de los pue­blos árabe y español”. Des de l'antic Copca, ara ACC1Ó, vam estar set anys obrint camins econòmics des de Casa­blanca a Istan­bul. Cal per­se­ve­rar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.