Al servei de l'equip

1. Mascherano

Javier Mascherano ja forma part del selecte grup de futbolistes que té un lloc al cor dels barcelonistes. No ha fet cap gol ni cap jugada de quaranta driblatges. Mascherano serà estimat perquè en el minut 88 del Barça-Arsenal va fer el que fa des que és futbolista, és a dir, córrer, recuperar la pilota, lluitar... El Jefecito, però, ho va fer el dia D a l'hora H. Un gol de Bendtner en aquell instant hagués suposat l'adéu al somni de Wembley, sens dubte, un cop duríssim per a tothom. L'afició del Barça sempre ha estimat més els gladiadors que els artistes premiant més l'esforç d'un esprint i una pilota robada que el talent en el driblatge amb barret i rematada de volea. Jo discrepo... Estimacions diferents.

2. Neeskens

Hi ha qui parla de l'argentí com el nou Johan Neeskens, aquell holandès simpàtic que va ser l'ajudant de Frank Rijkaard a la banqueta blaugrana del 2006 al 2008 i, abans, jugador de la casa del 1974 al 1979. Van ser quasi 250 partits d'esforç, de treball, de compromís. En la línia de Mascherano, vaja, tot i que l'holandès no era mig centre, sinó un interior dret de llarg recorregut i amb força gol (va fer-ne 57 com a jugador del Barcelona). Cap dels dos són prodigis tècnics, però tots dos s'han defensat bé amb la pilota als peus, la qual cosa els ha permès jugar al Barça. Els temps han canviat molt i esperem que també els resultats de tot plegat. Neeskens va venir al Barça avalat per Johan Cruyff, la qual cosa va suposar la marxa de Juan Carlos i Sotil d'un equip meravellós que va deixar de ser-ho automàticament. Neeskens i el seu Barça només van guanyar una copa i una recopa. No fa la sensació que Mascherano produeixi el mateix efecte en l'equip de Guardiola.

3. Puyol

A Mascherano li passa com a Puyol. En un equip de fins estilistes el seu perfil és extraordinàriament ben valorat no només per l'afició, sinó, sobretot, pel seu entrenador. Ningú millor que ell (la seva experiència com a jugador, en aquest cas, és decisiva) sap com d'importants són aquests tipus de futbolistes amb capacitat física per corregir espais, mental per creure's el que estan fent i tàctica per saber entendre el joc. Per crear el Barça té molta gent, per destruir en té menys; per tant, els pocs que siguin han de ser molt bons. De Puyol ningú en dubta, Mascherano cada cop convenç més.

4. ADN Barça

És evident que Mascherano no ha crescut amb la filosofia Barça, però també és cert que aprèn de pressa. Li passa com a Villa, un altre que ha hagut d'aprendre de pressa. La barreja d'idees i conceptes provoca situacions paradoxals en l'evolució dels futbolistes. Els jugadors de fora s'han d'espavilar, perquè aquest model triomfador exigeix l'adaptació ràpida; en cas contrari (Ibrahimovic), les mancances despullen els mateixos futbolistes fins a portar-los a la banqueta. No és el cas de Mascherano i Villa. L'esforç és d'agrair, però en aquest procés cal que no es perdin algunes virtuts originals pel camí: si Villa és un gran xutador des de fora l'àrea no cal que cada vegada busqui el toc interior o la paret amb Messi; si Mascherano és canoner, cal que de tant en tant s'acosti a la frontal rival. Per créixer cal funcionar com un equip, però també cal aportar al grup les virtuts individuals. I fa la sensació que a vegades, per por o per modèstia, alguns ho obliden...