Opinió

El vianant i l'automòbil

Les ciu­tats –sobre­tot, les més desen­vo­lu­pa­des– gene­ren les seves vícti­mes. A Bar­ce­lona, per exem­ple, hi ha, entre d'altres, un parell de vícti­mes: el via­nant i l'automòbil.

El via­nant ha estat i és la víctima d'uns car­rers i una cir­cu­lació que, sovint, posen en perill la seva pròpia existència. I és que els pas­sos de via­nants són estrets, les bici­cle­tes apa­rei­xen allà on menys se les espera, les moto­ci­cle­tes juguen al límit amb els colors dels semàfors, els automòbils sem­blen màqui­nes de des­trucció i les illes de via­nants entre dues vies de cir­cu­lació de sen­tit con­trari són prou inse­gu­res. Al res­pecte, no és una casu­a­li­tat que al terra dels pas­sos de via­nants de Bar­ce­lona es pugui lle­gir, amb unes lle­tres blan­ques que con­tras­ten amb l'asfalt, que el transeünt és qui més acci­dents i morts pateix.

Per la seva banda, l'automòbil és víctima d'un ambi­en­ta­lisme que el culpa de dila­pi­dar ener­gia, de con­ta­mi­nar l'aire, de con­tri­buir a l'escal­fa­ment glo­bal de l'atmos­fera i al canvi climàtic, de pro­vo­car embus­sos de trànsit, de cau­sar cris­pació, ansi­e­tat i atacs de ner­vis.

Convé des­ta­car que som davant –accep­tin l'expressió– de vícti­mes mútues. El via­nant és víctima d'un automòbil que el pot atro­pe­llar o into­xi­car. L'automòbil és víctima d'una ide­o­lo­gia que diu voler defen­sar el via­nant. ¿Com res­pec­tar els drets de l'un i l'altre?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.