Pare Manel

Ets la prova vivent que la jerarquia catòlica es vol quedar sense gent. Ets popular, ets càlid i proper, omples el món de bones accions i transmets la teva fe d'una manera moderna i directa. Demostres que el missatge de Crist pot ser vigent i pot servir per construir un món millor, et confesses davant dels lectors amb tota sinceritat i sense ostentació, i la resposta de l'arquebisbat és inequívoca: inicien el procés d'excomunió.

Ja fa molt de temps que ens coneixem, Manel, i sempre he pensat que eres una de les raons més poderoses per no renegar del cristianisme i de l'Església. Ho pensava de ben jove i ho continuo pensant ara. Si la casa de Pere acull una persona com tu, hi ha motius per a l'esperança. Si et fan fora, faran fora molta més gent, que d'una banda aguanta l'embat de les formes i de les convencions més rígides i castigadores, perquè de l'altra comparteixen el teu estil, la teva fundació, la teva reinserció social i la teva fe solidària.

Perquè, aviam, si l'Església perd la gent com tu, què conservarà? La visita del papa a la Sagrada Família? La Conferència Episcopal Espanyola? Les casulles, els sagraris, les mitres i els bàculs? Els altars barrocs? Qui voldrà romandre en una carcassa, guarnida de brocats i sants per fora, buida d'energia humana per dins? Qui s'acontentarà amb aquella idea terrible, cínica, devastadora, que pensa que la força espiritual és pura hipòtesi, mentre que la institució eclesiàstica és una realitat? Qui no entén que, si juguen amb tu, s'hi juguen l'ànima?