Conversa amb Harrison Ford Jayalalithaa

Els trens, quan em porten cap al nord, tendeixen a deprimir-me, no perquè el temps esdevingui més gris i feixuc sinó perquè el meu nord immediat és irremeiablement francès. Per això aquell dia trobo de bon averany que segui prop meu un home amb faccions asiàtiques. De l'Índia, penso, en un primer moment. I mentre apareixen els primers paisatges del Llenguadoc (a qui no han deixat ni llengua, ni Oc) em vénen al cap tot de tòpics reconfortants sobre la discreció proverbial d'aquesta part de la humanitat. Un viatge tranquil, penso. El meu veí, però, és xerraire i abans que hagi pogut fer veure que un menester urgent em crida a endinsar-me en el llibre que m'acompanya, ja m'ha explicat en un francès relativament correcte que torna a casa seva, a Lancaster, i, sobretot, que és originari de Sri Lanka. Immediatament intento fer memòria de les llengües que es parlen, allà. Tamil? Sí, però quines altres? No en recordo cap més i hauré d'esperar de trobar un accés a internet per verificar que s'hi parlen el singalès i un crioll del malai. El meu veí, quan li faig la pregunta, admet no estar gaire al corrent de les llengües del seu país d'origen. «Fa temps que n'heu marxat?», pregunto, amb prudència, tement de ficar-me on ningú no em crida... «Setze anys». «I la vostra llengua materna, doncs, és...» Veig, però, que sembla una mica molest i, de fet, usa l'imperfet per dir-me: «Abans, parlava tamil».

Sembla dubtar uns segons i tot d'una m'explica que un dia, un parell d'anys abans d'emigrar cap a Europa, un camió va xocar contra la seva motocicleta i que des de llavors ja no parla tamil, ni l'entén, ni el sap llegir... Sé que hi ha casos de traumes cerebrals que provoquen amnèsies provisionals de la llengua materna i una substitució momentània per una altra llengua. Fins i tot en vaig fer una crònica en aquesta mateixa pàgina, recordant la història d'un rus que, en despertar-se d'un xoc, només sabia parlar català, la llengua de la seva dida. Ignorava, però, que pogués durar tant i penso que potser el meu veí tendeix a l'exageració. «He perdut la meva família a causa d'això, no puc parlar amb ningú, ni sóc capaç de llegir les notícies en tamil a internet, sóc un estranger a casa meva, a la casa on vaig néixer...» I m'explica que va passar un temps en un hospital psiquiàtric de Colombo, però que no van poder curar-lo. «Sort que sabia una mica d'anglès i que aprenc bé les llengües estrangeres, però fixeu-vos que mai no he estat capaç d'aprendre de nou el tamil. No hi entenc res...» Jo, és clar, intento fer-li totes les preguntes que puc tot guardant el respecte degut a la seva vida privada i a aquesta tragèdia tan peculiar. I em respon amb afabilitat.

Per no semblar obsessionat pel seu cas, li pregunto a què es dedica, a Europa. El fet que treballi per a una empresa de begudes no és gaire important, però quan m'ofereix la seva targeta em quedo una mica astorat. Diu: «Harrison Ford Jayalalithaa. Human Resources», etcètera. M'explica que va néixer poc després que Steven Spielberg rodés Indiana Jones i el temple maleït, prop del seu poble. Durant el rodatge el seu pare havia estat el xofer de Harrison Ford, per la qual cosa li van posar el seu nom. «Ara, és clar, parlo la llengua de Harrison Ford, però he oblidat la llengua de Jayalalithaa», conclou. I jo, evitant de mirar-lo, em pregunto si sóc a davant d'un personatge novel·lesc, d'un mitòman o d'un àngel disfressat enviat per Nostre Senyor al cronista per tal de proveir-lo d'un nou tema per a la seva pàgina de Presència...