La ‘cremà'

Aquesta nit la meua falla, la Falla la Bar­raca de Bétera i cen­te­nars de falles més cre­ma­ran en l'exor­cisme anual que saluda la vin­guda de la pri­ma­vera. La tra­dició diu que s'hi cre­men les males coses, prèvia­ment ridi­cu­lit­za­des en els ninots. Enguany algu­nes de les falles gros­ses, Na Jor­dana en seria el millor exem­ple, han res­post com cal al des­as­tre que patim els valen­ci­ans i han creat monu­ments que el lec­tor faria bé de visi­tar abans que des­a­pa­re­guen. Ho han fet també algu­nes de més humils com ara la vete­rana Arra­ca­pins, on un Camps mons­truós es dedica a des­tros­sar el país sobre un vai­xell pirata. Ho han fet falles inno­va­do­res com ara Lepant i Corona. Totes, però, ani­ran al foc aquesta nit.

Ani­ran a un foc que és neces­sari i impe­ra­tiu. Durant molts anys la meua falla la fèiem a mà. No teníem diners per a pagar un artista i una bona colla d'amics gastàvem els caps de set­mana d'hivern en un taller que ens dei­xa­ven, diri­gits per l'Andreu, vinga fer ninots, parots i estruc­tu­res, vinga enco­lar, pin­tar i deco­rar. I quan algú li pre­gun­tava a l'Andreu com és que tre­ballàvem tant per després botar-li foc, ell res­po­nia sem­pre amb paciència que cre­mar un any la falla era l'única garan­tia que tindríem lloc per a la falla de l'any següent. Era una expli­cació pràctica i sen­sata. Encara que poc cohe­rent amb la història.

La veri­tat és que històrica­ment la crema de les falles es jus­ti­fica a l'inrevés. Era per fer neteja. Quan s'acos­tava la pri­ma­vera els fus­ters de la ciu­tat tre­ien tot el que havien acu­mu­lat durant l'hivern i que els sobrava i ho cre­ma­ven al mig del car­rer. Algú va tenir la idea de bur­lar-se d'algun veí i els ninots van començar a aparèixer. El foc higi­e­nit­zava, en defi­ni­tiva, la ciu­tat. 

I bona falta faria que les indus­tri­als falles d'avui ho tor­na­ren a fer, perquè fa segles que València no estava tan bruta. Ja cal­dria que higi­e­nit­za­ren aquesta ciu­tat segres­tada per la Rita excèntrica, aquesta València on és pos­si­ble la cen­sura, aquesta capi­tal on la paraula cor­rupció es diu cada dia. Vinga, tot al foc.