La força del consumidor

Hi ha una clara tendència a apri­mar el con­cepte de ciu­tadà i a engrei­xar el de con­su­mi­dor, entès aquest últim en el sen­tit més res­tric­tiu: el que redu­eix al màxim la seva capa­ci­tat d'interac­tuar i n'aug­menta la inde­fensió. Hi ha, en alguns sec­tors més que altres, una sen­sació estesa de debi­li­tat quan s'han de fer valer els drets davant les empre­ses. Una sen­sació que aug­menta al per­ce­bre que en alguns casos el cos nor­ma­tiu de les admi­nis­tra­ci­ons des­ti­nat a evi­tar aques­tes situ­a­ci­ons i la seva apli­cació no té els efec­tes desit­jats. La desa­tenció, que mol­tes vega­des ens fa sen­tir com aquell que entra din­tre d'un labe­rint i qui l'ha d'aju­dar a sor­tir resulta que el diri­geix en direcció contrària a la sor­tida; la rei­te­ració en pràcti­ques comer­ci­als agres­si­ves; l'avi­desa que pro­voca un tracte molt dife­rent abans i després de con­trac­tar uns ser­veis o adqui­rir un pro­ducte; o la no-assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats, són només algu­nes de les situ­a­ci­ons que patim, que cons­ta­tem. És cert que tots som con­su­mi­dors, en un moment o altre, i que, per tant, hipotètica­ment podem unir for­ces per fer-nos valer. Però també és cert que a la pràctica l'única via per fer efec­tiva aquesta força com a grup passa per dos punts bàsics. El pri­mer és que fem una recla­mació quan cre­iem que s'han vul­ne­rat els nos­tres drets. I el segon, i més impor­tant, és que l'admi­nis­tració no deixi pas­sar ni una sola ocasió per demos­trar-nos que fa lleis i les aplica amb el nivell de promp­ti­tud, de con­tundència i d'equi­tat que reque­reix cada cas. En la com­bi­nació d'aquests dos fac­tors rau la força dels con­su­mi­dors.