Atònit i expectant

Com que per aquí tenim la dita que ens recordem de santa Bàrbara quan trona, suposo que ens recordem de les centrals nuclears quan alguna falla. Encara que sigui al Japó. I també dels dictadors quan algú els fa caure. Encara que no siguem nosaltres. En els últims mesos al món passen canvis transcendents o catàstrofes que conviden a reflexionar. Però el que predomina és un neguit per treure conclusions, per dictar sentències. Sobretot des d'on ens ho mirem de lluny. Aquest, fora. L'altre, que calli. Les nuclears, tancades. Aquella sensació que si el món estigués en mans dels més determinats, tot estaria arreglat en un tancar i obrir d'ulls. I com que a mi tot plegat em té una mica atònit i expectant, pateixo una mica. Si la realitat quotidiana, sense que estiguin succeint grans esdeveniments que probablement marcaran la història, ja em sembla una cosa prou complexa per esbandir-la en un tres i no res, imaginin-se quan passen coses com les que estan passant. Les centrals nuclears, per exemple. Problemes a Fukushima. Molt greus. Molt perill. Els que volen totes les nuclears del món tancades es fan sentir. Els fets, ara, els avalen. Però també és cert que no hi ha alternativa d'energia per a les necessitats actuals. Més netes, sí. Però cares de produir i subvencionades per l'estat perquè els usuaris no les hàgim de pagar a l'encara inabastable preu de cost real. El debat és complex. Ni blanc ni negre. És molt gris. Però el que no s'hi val tampoc és tractar els japonesos com uns inconscients. Si més no, en tota la catàstrofe pel terratrèmol i el tsunami ens han donat a tots una lliçó de civilitat. Un altre exemple. Jo també crec que s'ha de parar els peus a Gaddafi. Però intervenir en un estat sobirà, per criminal que sigui, és delicat i s'ha de marcar molt bé el límit. I es pot ser també un perill per a la humanitat i tenir alguna part de raó, com en el cas d'Ahmadinejad, quan diu que qui va armar i va fer la gara-gara als dictadors són els democràcies occidentals. Ja sé que amb tants dubtes com tinc jo les coses difícilment tirarien endavant. Però tampoc cal anar a impulsos. Si més no des de lluny.