ZP

Anun­ciaràs la teva marxa, diuen, i sem­bla que ho faràs aviat. Al comitè fede­ral de l'abril és pos­si­ble que anunciïs que no et pre­sen­taràs a la ree­lecció en els comi­cis de l'any vinent. I tots que ens en pla­nye­rem força, escolta. Ens sabrà greu no poder admi­rar les teves celles pro­ver­bi­als, per damunt d'edic­tes i decrets, dues cor­bes econòmiques de cicle des­astrós, por­tant al cim de la bor­rat­xera del totxo i tot seguit caient fins a l'infern de la ruïna pres­su­postària.

Mar­xaràs amb la feina ben feta, amb aquell tarannà tan teu. D'entrada, seràs recor­dat com a gran polític igua­li­ta­rista; tot­hom igual de dece­but, tot­hom igual d'escu­rat, tot­hom igual de plan­xat per la decepció. Fins i tot els paci­fis­tes s'apun­ta­ran a la sim­fo­nia del con­sens, del con­sens en con­tra teu, perquè vas entrar en so de pau i t'aco­mi­a­daràs en so de guerra, orde­nant bom­bar­de­jos selec­tius a Trípoli. Ei, res en con­tra de reben­tar Gad­dafi, però és ben curiós que en el moment final no puguis ni man­te­nir tres caces bom­bar­ders qui­ets a la pista.

Has estat la pri­mera gran frus­tració del segle XXI, José Luis Rodríguez Zapa­tero. Sens dubte ingres­saràs en la Història com el polític més fia­ble de les Espa­nyes: a par­tir de cert moment, podíem estar del tot segurs, refi­ats i con­fi­ats, que incom­pli­ries qual­se­vol pro­mesa –qual­se­vol sense temor d'equi­vo­car-nos. Ara dius que et reti­raràs, i vigila que no aca­bis com­plint l'anunci, i des­tros­sant aquesta teva sòlida, ferma, ben gua­nyada repu­tació. Pensa-t'ho bé, una apti­tud tan tre­ba­llada no es pot dila­pi­dar així com així.