Opinió

sempre guanyen els mateixos.

frederic porta

Els «éssers superiors» mai es resignen

Ja ho sabem, però no ho assu­mim: el Barça altera l'ordre natu­ral d'aquest Estat. Ha de manar el PP i gua­nyar el Madrid. La resta és designi del maligne. Res no és casual. Ni el relleu d'un direc­tor de diari per ser incapaç d'acon­se­guir l'objec­tiu esmen­tat dues línies més amunt, ni la insistència del pre­si­dent i el tècnic del Bar­ce­lona que no s'obli­din les calúmnies, ara que tot­hom perd la memòria en minuts. Cal pres­si­o­nar els rec­tors del Barça perquè arri­bin fins al final als tri­bu­nals de justícia, exi­gint res­pon­sa­bi­li­tats. Sabem per un allau d'evidències el temps que fa que són en el com­plot de la deses­ta­bi­lit­zació. Qui final­ment ho acon­se­gueixi, obtindrà un magnífic tri­omf davant l'ésser supe­rior, domi­na­dor dels fils de la trama. I serà recom­pen­sat. Per a ells, part del quart poder resulta només la força de mer­ce­na­ris més dis­po­sada a l'atac en pri­mera línia, baio­neta calada per al cos a cos, com si la seva missió fos sagrada.

En el cas del dopatge es trac­tava d'orga­nit­zar-la ben grossa. El sol­dat de for­tuna, abans fanàtic blanc que cro­nista, es va empas­sar el gri­pau pre­pa­rat. Poca volada, gens d'ente­ni­ment. Ni va cal­cu­lar, ni con­tras­tar. Sense pro­ves, ni desig de dema­nar-les. Tret ins­tan­tani al peu, perquè tenia l'altura d'un cam­pa­nar. Tal com la deia per antena, va notar l'efecte: sol com un mus­sol. Sense fama, cap cop a l'esquena, ningú va seguir amb la calúmnia. Tot­hom va ama­gar el cap i la font, és clar, es va asse­car de cop. Tam­poc va sor­tir imme­di­a­ta­ment l'al·ludit Madrid en públic comu­ni­tat a dir que ell no vol pro­ta­go­nit­zar rumors, ni desitja taques d'aquest gruix con­tra la ins­ti­tució. A corre-cuita, ho va resol­dre amb una tru­cada pre­si­den­cial de tràmit i un bell gest de soli­da­ri­tat humana cap a Abi­dal. Van creure que així tapa­rien l'olla de pressió gene­rada, el tir per la culata. Quan passi l'efecte, però, tor­na­ran a la càrrega perquè els éssers supe­ri­ors mai no es resig­nen. Ho viuen com una guerra en què tot s'hi val i no hi ha res pro­hi­bit per una con­venció de Gine­bra, pels escrúpols i els prin­ci­pis més ele­men­tals de con­vivència i res­pecte. Tot s'hi val per tor­nar les aigües a la seva llera. L'única que ente­nen. De vega­des, resul­ten tan maquiavèl·lics que fan venir esgar­ri­fan­ces d'ima­gi­nar quina pot ser la pro­pera. I això diuen que és esport?

ABIDAL Reconforta l'onada de solidaritat cap a Abidal que, per uns dies, torna a situar el futbol just al lloc on hauria de ser. Hem viscut el miratge de saber estar, de col·locar les humanes prioritats al terme que els pertoca i de no trobar-nos en el permanent ridícul de les passions desbocades per un trist resultat, unes estúpides declaracions i uns personatges de pa sucat amb oli que no aporten res al conjunt de la humanitat. Abidal sap que se l'estima un munt quan ha hagut d'afrontar aquest tràngol vital. La resta hem pogut comprovar que no s'ha perdut el món de vista del tot.
ADÉU Puntada cap amunt per a aquest membre de la penya de l'àcid bòric incapaç d'obtenir els objectius fixats: no ha sabut desestabilitzar el Barça des del diari més venut de l'Estat. El seu mentor, conspirador número u que s'empara en el nostre castigat ofici, el relleva per un altre deixeble sense cap mèrit de carrera. Total, que la festa continuarà igual i perdrem de vista un indesitjable manipulador de campanyes sense èxit per conèixer un successor a qui només cal desitjar idèntica trajectòria de fracassos. Canviar, no canviaran, és clar.
GETAFE Agafem el Getafe d'exemple, tot i que no serveix, perquè van ser decents, no van plantar cap autocar, ni van repartir llenya i els guia un tècnic valent, digne d'un Madrid que mai el valorarà per ser candidat a la banqueta, no fos cas que comparessin Míchel amb Pep. Però va ser el matx de sempre. Si entressin la meitat d'ocasions i els àrbitres xiulessin els penals, seria avorridíssim. Disculpi el lector l'ensopegada: mai emprem condicionals en l'anàlisi. Resulten massa evidents. Aquest Barça continua sense mostrar-nos cap problema preocupant, doncs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.