Ermessenda

Ben­vin­guda, Ermes­senda, a l'apas­si­o­nant món de la petita pan­ta­lla. Estic segur que t'ha encan­tat, tu que no para­ves de bus­car la força i l'auto­ri­tat allà on nai­xia. Diuen que has estat la dona més pode­rosa de la història de Cata­lu­nya, cosa pro­di­gi­osa si pen­sem que vas viure abans i tot que Cata­lu­nya existís com nosal­tres la conei­xem. Però bé, ja ens ente­nem; el cas és cap­tar segui­dors i tre­ba­llar influències, coses que a tu no et sona­ran gens estra­nyes.

TV3 t'ha con­ver­tit en mite, i em sem­bla molt bé, en un país que sem­pre ha anat coix de lle­gen­des de poder, i en un gènere, el femení, que tam­poc no n'ha anat sobrat. L'epi­sodi no fa cap al·legat ni patriòtic ni femi­nista, i si de cas seran uns altres que a par­tir d'ara faran aquesta feina. De fet, un mite no es mesura per la bon­dat sinó per la noto­ri­e­tat. Tu vas ser molt nota­ble i ara, mil anys després, encara ho seràs més. Mai tanta gent t'haurà admi­rat, sen­tit i pot­ser temut.

No devies ser cap xai polític. En aque­lla època, més i tot que ara, una dona havia de llui­tar per arri­bar dalt de tot. Tu vas haver de pas­sar per damunt dels marits, dels fills i dels néts. Vas haver d'envol­tar-te de sol­dats, armats fins a les dents, i con­fiar en ells per fre­nar altres guer­rers armats. Vas gover­nar, vas cons­truir, vas crear i vas pas­sar de la vui­tan­tena. Un pro­digi rere l'altre, que mereix totes les sèries del món. La pre­gunta no és per què es fa això a la tele­visió, la pre­gunta de debò és per què no s'ha fet abans. Algú té la res­posta?