A quatre mans
El ball de les llistes
Fets públics, o no, els noms dels candidats que avalen les diferents propostes electorals ja entren en el debat polític badaloní
En la recta final de l'actual mandat municipal i a seixanta dies de les eleccions del 22-M les llistes badalonines semblen tancades, tot i que algun partit polític encara no ha fet pública la proposta de noms que els donaran gruix. Caldrà veure si algun grup minoritari també presenta credencials, en una escala on només els qui s'acostin als quatre mil vots poden aspirar a tenir presència al consistori, però és perfectament legítim que la CUP intenti la fita que sembla inabastable i fins i tot que Francesc Alfambra remogui la consciència ecologista, malgrat que el seu límit està molt més que demostrat.
Per la banda baixa no s'esperen grans sorpreses, tot i que en alguns àmbits es parla d'un intent de candidatura dels rebotats del partit socialista, una entelèquia que difícilment pot fructificar. Dels històrics, només queda la darrera paraula de Josep Valls, el combatiu pastisser de Morera, que està meditant entre tornar-se a presentar o acceptar un lloc testimonial en una llista amb possibles.
De les cinc propostes amb fonamentades esperances d'aconseguir regidors, la coalició d'Iniciativa i Esquerra Unida fou la primera a fer pública la llista, on els quatre primers repeteixen aspiracions i lloc i, a partir d'aquests, es fa una proposta nova i atractiva, fins i tot refrescant, una opció que només queda qüestionada pel fet de parlar del cinc endavant, quan aspirar a treure'n cinc és una empresa titànica. La jove Llauradó, l'alternativa Garrido i l'independent De la Rosa és molt possible que hagin de quedar a la recambra, mentre els repetidors es reparteixin les cadires.
Esquerra ha tingut la virtut d'aglutinar una bona part de les famílies independentistes, ajudada per l'opció d'un Accent que intenta ser alguna cosa, malgrat que només arribi a amics i coneguts. Els joves accentuats omplen el segon, cinquè i vuitè lloc, mentre que Reagrupament ocupa el quart, tots ben disposats i de bona família, en una aposta que mou les seves possibilitats entre zero i dos, en el gran repte per mantenir la presència al consistori. Amb tot, ha estat lleig, molt lleig, prescindir dels valors que podria haver portat Mateu Chalmeta en un bon lloc de la llista, i més quan el seu currículum com a regidor demostra la pròpia capacitat de treball.
Calia estar atents a la proposta socialista i ha arribat fins i tot amb sorpresa. Canviar quatre dels deu primers és una bona sacsejada, quan les pressions de la realitat dificulten qualsevol moviment. Diuen que Jordi Serra ha gestionat molt bé la negociació, tot i el rebuig dels duranistes, que només aconseguien col·locar el seu líder en la franja dels deu. Serra no ha pogut posar Aniceto Ramírez més enllà del nou, tot i tractar-se d'una de les millors peces del conjunt i amb possible projecció de futur, mentre Dessirée Garcia Roig, al tres, esdevé una bona aposta. Teresa González, molt preparada, fa que els casquetistes assoleixin dos llocs entre els cinc primers. Lara i Botey ocupen bones posicions, guanyades amb treball i paciència.
Encara que no publicada, la llista de Convergència i Unió és molt transparent. Tres homes repetidors en els tres primers llocs i quatre dones al darrere, entre elles la independent Anna Pruneda, amb imatge d'excel·lent gestora, i un sis reservat a Unió que ocuparà una jove dona (Marta Escribà). Falcó es pot permetre oferir un bon vuit, els camins electorals són inescrutables. El votant convergent pot veure amb bons ulls la proposta.
De tots, els populars són els més silenciosos quant a llistes, malgrat que tot fa preveure que presentaran una opció continuista. En el grup, García Albiol necessita molt espai i aquest conjunt el permet. Dels set regidors actuals, segur que sis ocupen els primers llocs (fins, potser, el setè) i hauran de presentar un vuit interessant, per si sona la flauta. Algú que s'oferí fa quatre anys, ara sembla que torna a moure la cua. La solució, ben aviat.
El resultat final, d'aquí seixanta dies; mentrestant, anem fent travesses.
