Opinió

OPINIÓ

Can Framis, l'oasi del 22@

No deixa de ser paradigmàtic que alguns dels edificis que havien de ser enderrocats com el mateix Can Framis, Can Ricart o l'Oliva Artés seran altre cop les arquitectures emblemàtiques del Poblenou

No és la meva intenció a hores d'ara des­co­brir-vos un edi­fici que –tot i la seva curta vida– ja és tota una referència arqui­tectònica a Bar­ce­lona, amb pre­mis de prou rellevància com els FAD, el Premi Naci­o­nal de Patri­moni Cul­tu­ral 2009 o el Premi Ciu­tat de Bar­ce­lona 2009. Més aviat el que vol­dria és excla­mar la meva admi­ració i el que és més impor­tant, con­tri­buir a la seva difusió perquè el visi­teu. L'arqui­tec­tura no és a les foto­gra­fies, és una experiència sen­so­rial i física com també ho és l'art, i si visi­teu Can Fra­mis gau­di­reu, a més a més, d'una magnífica col·lecció de pin­tura (a banda de les expo­si­ci­ons tem­po­rals com la de Joan Pere Vila­de­cans inau­gu­rada fa poc). Con­ti­nent i con­tin­gut són una mos­tra de la cre­ació artística cata­lana con­tem­porània, i l'aposta de la Fun­dació Vila Casas per aquests valors en una soci­e­tat tan sovint acom­ple­xada com la nos­tra, s'ha d'agrair.

Can Fra­mis, obra de J. Badia (estudi Baas), es troba envol­tat d'un seguit d'edi­fi­cis que ens mos­tren les dar­re­res tendències en una autèntica pro­me­nade arc­hi­tec­tu­rale. A la plaça de les Glòries s'aixeca el Cen­tre de Dis­seny Hub-DHUB (obra dels arqui­tec­tes Mar­to­rell-Bohi­gas-MacKay), a la Dia­go­nal el Cam­pus de la Comu­ni­cació de la Pom­peu Fabra a la fàbrica de Ca l'Aranyó (C. Fer­ra­ter, estudi OAB) i la seu de l'edi­to­rial RBA (MBM), i per sota l'Indra (b720 i R&AS), el Media-Tic (Ruiz-Geli), o la CMT (Bat­lle i Roig) per citar els exem­ples més nota­bles. Un dels trets en comú que tenen és la seva volu­me­tria (un ele­vat aug­ment de la den­si­tat per fer atrac­ti­ves les ope­ra­ci­ons de trans­for­mació de les velles fàbri­ques) i l'orde­nació (superant la trama Cerdà, en parau­les dels urba­nis­tes muni­ci­pals) que donarà com a resul­tat una nova façana a la Dia­go­nal. I enmig d'aquest petit Man­hat­tan bar­ce­loní, què hi fa Can Fra­mis?

Amb la res­saca del malau­rat Fòrum de les Cul­tu­res, el col·lec­tiu del Fòrum de la Ribera del Besòs amb la com­pli­ci­tat dels veïns del Poble­nou rei­vin­dica el lle­gat indus­trial del barri, com ja havia fet sense èxit durant la cons­trucció de la Vila Olímpica. En el cas del 22@, el deto­nant del movi­ment va ser el pro­jecte d'ender­roc i nova edi­fi­cació del recinte indus­trial de Can Ricart, es cons­ti­tu­eix la pla­ta­forma Sal­vem Can Ricart, que el 2006 acon­se­guirà pre­ser­var gran part de les edi­fi­ca­ci­ons modi­fi­cant el catàleg de patri­moni de Bar­ce­lona per tal d'incloure-hi altres fàbri­ques que també n'havien que­dat exclo­ses. El fet més relle­vant d'aque­lles rei­vin­di­ca­ci­ons va ser la incor­po­ració d'una nova dimensió al con­cepte de patri­moni: la con­cepció indus­trial com un paràmetre a con­si­de­rar més enllà del valor his­to­ri­co­artístic de l'arqui­tec­tura en ella mateixa. Una nova mirada que ha permès sal­va­guar­dar no només xeme­ne­ies, sinó estruc­tu­res arqui­tectòniques i urba­nes (recin­tes fabrils i pas­sat­ges), i ele­ments del pai­satge urbà del lle­gat del Poble­nou.

Exer­cici de sen­si­bi­li­tat

A Can Fra­mis hi van con­fluir un pro­mo­tor amb les idees clares i dues visi­ons, la “pro­tec­ci­o­nista” i la “inter­ven­ci­o­nista” per tal d'adap­tar l'edi­fici a un nou ús defen­sada per l'Ajun­ta­ment, apro­vant i donant suport al pro­jecte de Baas. Només així es pot enten­dre com aquell con­junt de dues naus, apedaçades i super­po­sa­des en ziga-zaga, ha esde­vin­gut un edi­fici que és un exer­cici de sen­si­bi­li­tat i cre­a­ti­vi­tat com el jardí que l'envolta (un espai obert i de tran­sició, als antípodes del veí parc Cen­tral). Una con­junció que esdevé molt de tant en tant, fruit d'una par­ti­ci­pació no pla­ni­fi­cada, que ha con­ver­tit Can Fra­mis en un oasi enmig del 22@. De fet, no deixa de ser para­digmàtic que alguns dels edi­fi­cis que havien de ser ender­ro­cats com el mateix Can Fra­mis, Can Ricart (que ha d'allot­jar la Casa de les Llengües amb pro­jecte d'EMBT) o l'Oliva Artés (amb pro­jecte també de Baas) seran altre cop les arqui­tec­tu­res emblemàtiques del Poble­nou. Això ja ho va intuir fa anys Maris­cal, quan en silenci va ins­tal·lar el seu estudi a Palo Alto, avui, icona de la moder­ni­tat.

La crisi del sec­tor immo­bi­li­ari ha alen­tit la cons­trucció del 22@, i ha pro­vo­cat al seu tram cen­tral un pai­satge de grues, solars i naus bui­des, i edi­fi­cis a mig cons­truir que ens han de fer refle­xi­o­nar. Amb la pers­pec­tiva que ens dóna una dècada des dels ini­cis de la pro­lon­gació de la Dia­go­nal fins al mar, ara és el moment d'ana­lit­zar els encerts i també aque­lles coses que gri­nyo­len abans que tor­nin a moure's les grues. És temps d'estar atents, d'escol­tar a tot­hom i també de pen­sar com dotar de con­tin­gut social el dis­tricte 22@ perquè esde­vin­gui un barri com ho és el Poble­nou. De moment pre­pa­rem-nos per a un altre repte immi­nent: la plaça de les Glòries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.