Líbia

Aquest Estat és d'allò més artificial. Es forma amb (que no pels) territoris de tres antigues províncies romanes: Africa Proconsularis, Cirenaica i Numidia. És un altre dels més que discutibles invents del colonialisme europeu que van repartir-se el continent a cop de regle i escaire. I després ha passat el que ha passat: fronteres artificials que tallen els límits històrics, tot posant sota la mateixa bandera grups culturals, ètnics, racials que no tenen res a veure o fins i tot antagònics de fa segles. Resultat: guerra, fam i misèria.

A més, el colonialisme europeu ha estat especialment devastador en el continent, més quan ha durat fins fa quatre dies, i en molts sentits continua. I ara les revoltes de la població han fet saltar els governs dictatorials de Tunísia i Egipte, tremolen els reis de l'antiga Aràbia, Síria s'obre, el Iemen també es mou. I a Líbia, el dictador Gaddafi, com és natural en ell, massacra el poble. Finalment la vella Europa, on incloc els EUA, decideix actuar militarment, no sé si per defensar la població civil o per defensar els interessos del petroli i el gas. El tema és que ho fa a mitges tintes, no aclareix si vol acabar amb Gaddafi o vol que l'oposició fracassi. Bloqueig per terra i mar, passeig militar aeri, sense desplegament terrestre. Ajuda els insurrectes, però no els facilita l'armament necessari per guanyar la revolta. Vol i dol. O dit d'altra manera, la puta i la Ramoneta.