Itàlia

A Itàlia han començat a celebrar i celebraran llargament el 150è aniversari de la unificació, el moviment polític i bèl·lic a conseqüència del qual es va acabar constituint, el 1861, la república italiana. Després de les operacions militars i polítiques, el mapa de regnes adormits encara en els coixins de l'antic règim va ser esborrat i substituït per un estat d'inspiració relativament democràtica i moderna, en la constitució del qual les classes dominants van posar molta cura a canviar-ho tot perquè res no canviés. Tots sabem d'on prové la cèlebre sentència: de la millor novel·la que existeix sobre aquell procés, El guepard, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa. Com totes les grans novel·les, com El Quixot o Guerra i pau, El guepard conté diverses novel·les alhora. El nucli principal, però, com a l'obra de Tolstoi, és un fresc i a la vegada una reflexió de caràcter històric. El guepard explica el moviment que va generar la unificació italiana, contemplat des de la singular perspectiva siciliana, tot inscrivint-lo en unes lleis universals dels processos històrics. És una lliçó de literatura i d'història, de lectura imprescindible si es vol comprendre el que aquest any se celebra a Itàlia. Val més llegir El guepard, sens dubte, que no pas les beneiteries patrioteres i postfeixistes que publica la premsa berlusconiana. Això no vol dir que no es publiquin també reflexions de volada, com el lúcid i impactant article sobre la identitat italiana que va escriure fa uns dies Eugenio Scalfari a La Repubblica. Amb els vents que bufen a Itàlia, però, és inevitable que el to predominant en la commemoració sigui la ploma, l'oripell i el llautó, com es va poder veure en l'acte celebrat en el més inequívocament feixista dels monuments italians, l'Altar de la Pàtria, a la plaça Venècia, de Roma. Però aquests esdeveniments sempre són multiformes. El motor dels Ferrari de F-1 d'aquest any s'anomena F-150, en al·lusió a l'aniversari. De vermell a vermell, de Garibaldi a aquesta meravella de la tecnologia. A pesar de la mala època que ara passa, Itàlia és gran.