Anglada

“Generant il·lusió” és el teu eslògan a les municipals. L'altre dia et vas presentar a Vic, en companyia de la plana major de Plataforma per Catalunya; i si haig de ser sincer, em vas generar molts sentiments, però il·lusió, el que se'n diu il·lusió, no t'ho sabria dir. Parlaves del dia de la ira, que es veu que tenim a tocar, de la islamització i de la invasió estrangera, de les mesquites i els basars que sobren, i de tantes altres ombres que ens amenacen i que ens porten a la confrontació de civilitzacions.

Jo la il·lusió l'entenc d'una altra manera. Potser vaig errat, però tendeixo a associar-la amb la joia, amb l'esperança i la confiança en el present i en el futur de la nostra gent. Em fa il·lusió que les coses es resolguin, que els veïns convisquin, que no hi hagi guerra ni esbroncada. I tu, Josep Anglada, més que home d'il·lusions m'apareixes com un il·lusionista, un encantador de serps que amb duresa endreçarà tots els mals acumulats durant dècades.

A les darreres eleccions et vas quedar a les portes del Parlament amb 75.000 vots. No són cap bestiesa, i se t'ha de reconèixer la teva habilitat, la teva connexió amb una pila de gent malcontenta i la teva facilitat per ficar el dit a la llaga de qüestions que altres voldrien ignorar. Potser fins i tot admetria el mèrit de la teva incorrecció política. Però il·lusió no. Ni per l'aspecte de ventre ni pel discurs de ventre que presentes. Impossible. Jo et recomano que et canviïs l'eslògan a alguna cosa més apropiada. Generant col·lisió?