Tenir temps

L'amic Xavier Manté, en un arti­cle a la revista Valors, explica que una de les ONG en què està ficat va cons­truir un pou en un poblat del Sene­gal perquè les dones no hagues­sin de cami­nar més d'una hora per anar a bus­car aigua. El pou va durar poc, perquè les dones el van aban­do­nar. Anant a bus­car aigua a la font, tenien temps de par­lar de les seves coses. En canvi, amb el pou, com que l'aigua s'obte­nia imme­di­a­ta­ment, el temps sobrant calia inver­tir-lo en altres fei­nes. Les dones, amb aque­lla savi­esa afri­cana que a vega­des ens costa d'enten­dre, van tor­nar al vell sis­tema de car­re­gar gar­ra­fes per dis­po­sar de temps. Fins ara, aquesta filo­so­fia de vida xocava fron­tal­ment amb la soci­e­tat indus­tri­a­lit­zada del pri­mer món. Aquí, el temps és or i cal inver­tir-lo a fer com més coses millor. En una xer­rada que va omplir del tot la sala d'actes de la Caixa Laie­tana de Mataró, Arcadi Oli­ve­res, pre­si­dent de Justícia i Pau, i San­ti­ago Niño Becerra, profètic eco­no­mista de la crisi, van par­lar de la teo­ria del decrei­xe­ment. Per Niño Becerra, ens hem d'acos­tu­mar a viure cada dia amb menys. Oli­ve­res va recu­pe­rar la idea de tre­ba­llar menys hores i repar­tir les sobrants amb els que no tenen feina, reduint l'atur i recu­pe­rant l'art de tenir temps. D'això se'n diu també movi­ment slow, i cada cop està més de moda. Les dones del Sene­gal, sense saber-ho, ja fa temps que el prac­ti­quen.