Un possible rescat

Molta gent es pregunta si l'economia espanyola necessitarà també un rescat. La resposta és que depèn. En realitat depèn del tipus d'interès que demanin els mercats per comprar deute públic de l'Estat espanyol. Els darrers dies, fins i tot amb els problemes de Portugal el tipus del deute espanyol s'ha mogut al voltant del 4,5%. Si aquest tipus s'acostés al 7%, la situació seria insostenible i l'economia espanyola necessitaria un ajut del mateix tipus que el d'altres economies de la perifèria d'Europa. És a dir, una línia de crèdit de la resta de països de la zona euro i de l'FMI que permetés finançar-se a un tipus raonable, entre el 5 i el 6%. O més baix, en realitat, al voltant del 4%. A Grècia i a Irlanda se'ls va demanar un tipus més elevat per forçar-los a realitzar reformes estructurals i, un cop fetes, abaixar-los. L'economia espanyola ja ha fet o està en procés de fer aquestes reformes.

Que el rescat dependrà dels mercats vol dir que dependrà del que pensin els inversors que compren deute públic. La qüestió clau, doncs, és quins factors tindran en compte els inversors en els propers mesos per fer-se una opinió de la solvència de l'economia espanyola.

Un primer factor és la capacitat de creixement. Els creditors, quan donen un crèdit, es fixen en el volum de deute dels qui es volen endeutar però també, i sobretot, en la seva capacitat de generar rendes per poder tornar el crèdit. Si l'economia espanyola aconsegueix consolidar i millorar el creixement mostrat en el darrer trimestre del 2010 i a principis del 2011 serà un bon senyal. Si torna a taxes de creixement anualitzades que no arribin al 0,5% apareixeran problemes. Les dificultats per créixer, conjuntament amb el volum de deute, han estat clau per explicar els problemes de finançament de Grècia i Portugal. No tant, en canvi, per al cas d'Irlanda.

Un segon punt són els problemes del sector financer. Mentre no es recuperi el flux de crèdit, l'economia no tornarà a créixer de manera sostinguda. Si els bancs i sobretot les caixes que requereixen una recapitalització necessiten una quantitat menor o igual als 30.000 milions d'euros que ha previst el govern de l'Estat, la situació pot anar millorant gradualment. Si finalment necessiten una quantitat superior de diner de l'Estat, faran augmentar massa el dèficit públic, i les dificultats per finançar aquest dèficit podrien fer pujar els tipus per sobre del que és sostenible.

Un tercer punt a tenir en compte és l'evolució dels esdeveniments a Portugal. Aquest país està endeutat sobretot amb la banca espanyola. Si la solució final als problemes portuguesos no és adequada, si no s'aconsegueix mantenir la seva solvència, les dificultats es traslladarien al sector financer espanyol i ens trobaríem amb el problema esmentat en el punt anterior.

Un quart factor és l'èxit del programa de reformes estructurals iniciat el maig del 2010. S'ha anat en la bona direcció, tot i l'esforç que ha implicat per a molts sectors de la societat. Però en un aspecte s'ha quedat curt. Cal flexibilitzar més el mercat de treball. La taxa del 20% d'atur és massa elevada i està dificultant la recuperació. És el doble de la que tenen Portugal o França, els nostres veïns. Cal fer passos per aconseguir que els salaris que paguen les empreses puguin variar més en funció de l'estat de cada empresa i evitar que quan hi ha problemes aquestes només puguin reduir costos acomiadant gent. Aquesta reforma és clau per consolidar el creixement, el primer dels factors que esmentava.

La necessitat d'un rescat per a l'economia espanyola dependrà de l'evolució d'aquests factors. L'economia espanyola està, en aquest moment, comparativament millor que la de Grècia, Irlanda i Portugal. Però la probabilitat d'un rescat no és nul·la. No serien bones notícies, però caldria desdramatitzar-ho. Permetria finançar el deute públic de l'Estat sense haver de pagar tipus massa elevats i les condicions restrictives que s'està imposant a altres socis en realitat ja s'estan duen a terme.

Finalment, a molts ens pot semblar injust i poc equitatiu que s'estiguin prenent decisions tan transcendentals al dictat d'uns mercats que són una realitat abstracta i que per definició no cerquen altra cosa que el benefici. Per evitar que aquesta circumstància es repeteixi en el futur cal redissenyar l'arquitectura de govern econòmic de la zona euro, amb un millor control de l'endeutament públic i privat i amb la creació de protocols d'actuació preestablerts en cas de crisi. Tot per evitar situacions com l'actual, en què els ciutadans tenen la impressió d'estar caminant a la vora de l'abisme.