Coses

El mateix dia que dia­ris i tele­vi­si­ons por­ten els ser­mons ofi­ci­als sobre els estal­vis i les reta­lla­des reals a sani­tat i edu­cació –per què aquí reta­llen i a altres auto­no­mies no?– arri­ben per cor­reu per tota la comu­ni­tat de veïns uns fulle­tons de pro­pa­ganda de l'Ajun­ta­ment que no fan cap ser­vei. No poden estal­viar ells també? Pot­ser que comen­cem a estrènyer-nos tots els cin­tu­rons!

No entenc res de fut­bol, però penso que fins i tot als més allu­nyats de l'esport rei ens agrada que gua­nyi el Barça, de la mà d'un Guar­di­ola que no ens ata­bala amb decla­ra­ci­ons, pro­me­ses i galin­dai­nes: juga bé, gua­nya i calla. No podrien fer el mateix tants polítics i per­so­nat­ges públics que ens pre­sen­ten a totes hores i a tots els mit­jans mani­fes­tant-se a tort i a dret amb uns resul­tats més aviat min­sos? Tre­ba­llar i callar! Resul­tats!!!

L'excon­se­ller Cas­tells diu que «admi­nis­tra els seus silen­cis», o sigui que par­larà quan li con­vin­gui. Però si ha de dir alguna cosa que ajudi a solu­ci­o­nar els pro­ble­mes que tin­gui el govern que sigui i els ciu­ta­dans de sem­pre, no ente­nem que no parli per empènyer el carro, i si no ha d'acla­rir res i només vol que les seves decla­ra­ci­ons –quan li vin­guin bé– enre­din més la troca política, la majo­ria de ciu­ta­dans li agrai­rien que reservés la bata­lla dialèctica quan els pro­ble­mes no siguin tan greus.

La vice­pre­si­denta Joana Ortega diu que pro­hi­birà que les dones immi­grants musul­ma­nes es tapin la cara amb el burca que només els deixa els ulls al des­co­bert. Per raons de segu­re­tat, de dig­ni­tat, d'inte­gració i mol­tes raons més. Com es volen inte­grar si ama­guen el cos i la cara i no les podem conèixer? És una mena d'uni­forme d'eterna estran­ge­ria. Si no volen ser vis­tes, que no sur­tin de casa. En el món occi­den­tal que­den tan­tes dis­cri­mi­na­ci­ons encara con­tra les dones! Per exem­ple, a l'exèrcit i a l'Església, encara no han pas­sat de les pri­me­res files, tot i que l'actual minis­tra Carme Chacón defensi la presència feme­nina amb eficàcia i dig­ni­tat. Per cert que ara diuen que Joana Ortega va posar en el seu currículum que havia aca­bat la car­rera de psi­co­lo­gia quan encara no té el títol, per un fet sem­blant –un plagi en la tesi doc­to­ral– ha dimi­tit un minis­tre a Ale­ma­nya. Filen més prim allà que aquí?

Comen­cen a abun­dar els posts-el-que-sigui, com si estiguéssim lluny de tot, però ningú no sap exac­ta­ment on ens tro­bem. Per exem­ple, quan es parla de soci­e­tat postin­dus­trial, o post­de­mocràtica o post­li­be­ral. Hi ha qui diu que el model de gover­nant post ja el tenen a Itàlia, és Ber­lus­coni, i d'altres hi afe­gei­xen Ahma­di­ne­jad, o sigui que pre­pa­rem-nos perquè n'hi ha una colla espe­rant entrar a l'era post...!

Ara surt aquesta Ermes­senda, com­tessa de Bar­ce­lona, Girona i Osona, de mil anys enrere, de la qual ben poc o gens en sabíem. El pro­blema de la història a la tele és que no sabem fins a quin punt és veri­tat o ficció. I posats a desen­ter­rar noms no hau­rien d'anar pri­mer per­so­nat­ges com Jaume I o Pero­ne­lla d'Aragó i Ramon Beren­guer IV? Tele­visió Espa­nyola ens va pre­sen­tar una Clara Cam­po­a­mor i la lluita pel dret de vot de les dones, d'una manera digna i interes­sant, per exem­ple.

El pre­si­dent d'un petit club francès, el FC Borne, ha estat san­ci­o­nat sis mesos per la fede­ració fran­cesa per inten­tar fit­xar Leo Messi després d'una nit de dis­bauxa, perquè ho han con­si­de­rat una broma de mal gust. Que bé si a tot arreu es cas­ti­gues­sin les bro­mes de mal gust! Només el fet d'inten­tar esbor­rar el mal gust del mapa ja anima l'ambi­ent! A veure si ser­veix d'exem­ple.