Pujol i la independència

A finals de gener Jordi Pujol va fer un apro­pa­ment a l'inde­pen­den­tisme. Ara n'ha fet un altre més con­tun­dent, més històric i amb més solem­ni­tat: “O la inde­pendència o l'esbor­ra­ment de Cata­lu­nya”. Pujol està con­vençut que si l'Estat no can­via d'acti­tud la inde­pendència serà l'alter­na­tiva.

Després de la pro­clama de gener vàrem repro­duir una con­versa infor­mal que vaig man­te­nir amb Pujol l'abril de 1995 als pas­sa­dis­sos de l'hotel Palace de Madrid. Li vaig plan­te­jar si esta­ria dis­po­sat a fer un pas cap a l'inde­pen­den­tisme. En va res­pon­dre que no ho veia clar. Un “ara no toca”. M'hi va afe­gir una con­tra­pre­gunta que no vaig saber res­pon­dre: “Quants seríem a les ter­res de ponent defen­sant una Cata­lu­nya inde­pen­dent?”. “Quants?”, em va insis­tir...

Crec que Pujol quinze anys després segueix pre­gun­tant-se el mateix. Pre­gunta sense res­posta.... Ni per a ell. Ni per a la majo­ria de mem­bres del seu par­tit.

Davant del pano­rama polític actual, de reta­lla­des i manca de pro­jecte autonòmic, són molts els ciu­ta­dans que es decan­ten per apos­tar per la inde­pendència de Cata­lu­nya. Però el pri­mer pro­blema el tenim els cata­lans. No sabem quants defen­saríem la inde­pendència. Si hi hau­ria uni­tat per defen­sar-la.

Fa uns dies vaig tenir l'opor­tu­ni­tat de mode­rar un debat sobre la qüestió entre la dipu­tada tar­ra­go­nina Dolors Bata­lla i el dipu­tat de Soli­da­ri­tat López Tena. Pràcti­ca­ment es mos­tra­ven d'acord en tot, fins i tot en els sis­te­mes de finançament que s'hau­rien d'emprar en aquest nou país. En canvi els vaig veure molt allu­nyats a l'hora de deci­dir quan hau­ria de ser pro­cla­mada la inde­pendència. López Tena vol­dria pro­cla­mar-la avui mateix. Dolors Bata­lla, de CiU, era més pru­dent i creia que cal espe­rar. Con­si­dera que es un procés llarg que un dia o altre arri­barà.

Després de molts anys Jordi Pujol sem­bla ado­nar-se que el futur de Cata­lu­nya és dife­rent del que va pro­jec­tar. És un Pujol des­en­ci­sat amb Espa­nya que ha començat a des­gra­nar els greu­ges. Caldrà veure quants els segui­ran. Sem­pre he cre­gut que la inde­pendència vindrà de forma natu­ral, sense estar domi­nada per ningú i encapçalada pel poble.