“Full of enthusiasm”

El pre­si­dent Mas ha llançat la idea que Tele­visió de Cata­lu­nya tin­gui un canal que emeti en anglès amb subtítols en català –això algun dia, no pas ara en temps de reta­lla­des–, a fi i efecte de millo­rar-ne el pobre conei­xe­ment que en té la població. Bona idea, però ruïnosa –aquest és el govern de les millors idees que no es poden apli­car–, perquè l'audiència seria mínima si no és que com­pra­ven les últi­mes pro­duc­ci­ons del mer­cat, i perquè la immensa majo­ria s'asseu davant la pan­ta­lla per no pen­sar, no pas per fer anar el magí. És un error enfo­car-ho per la via de l'oci. Els cata­lans arri­ba­rem a saber anglès igual que hem après espa­nyol: per força; quan no hi hagi manera d'aca­bar un curs sense pas­sar exa­men oral i escrit en anglès, quan no es pugui tro­bar feina sense domi­nar un mínim d'anglès, quan els fun­ci­o­na­ris us par­lin i us facin omplir la pape­rassa només en anglès. Un recent arti­cle del NY Times sobre el dèficit idiomàtic espa­nyol afirma que anar a Nova York és un somni més que llunyà per a l'actual gene­ració de bus­ca­dors de tre­ball, això en un temps en què hi ha una taxa de deso­cu­pació del 20%, el doble de la mit­jana euro­pea, i emi­grar es comença a veure com una neces­si­tat, i a falta d'estadísti­ques fia­bles, recull l'opinió d'un pro­pi­e­tari d'escola d'idi­o­mes que afirma que el conei­xe­ment d'anglès és infe­rior al de fa quinze anys, con­fir­mant el des­cens gene­ral del nivell edu­ca­tiu.

Reco­ne­guem-ho: a les bones som imper­me­a­bles. Por­tem dècades evi­tant les pel·lícules en versió ori­gi­nal i escol­tant cançons en anglès sense enten­dre què diuen, i podem seguir així una eter­ni­tat. Fins que no ens facin can­tar el God Save the Queen a l'hora del pati no hi haurà res a fer. A veure si dei­xen d'emmer­dar-se a Líbia i ens vénen a fer un favor.