Assemblea a la vela de Titus

Havia de ser un acte lúdic i fes­tiu, amb una certa dosi rei­vin­di­ca­tiva, però la pre­sen­tació de Gent de la Penya va ser el més sem­blant que es pugui ima­gi­nar a una assem­blea de socis. Millor dit, a una assem­blea de socis oberta als par­tits polítics i amb tints pre­e­lec­to­rals, perquè no hi va fal­tar cap dels alcal­da­bles dels cinc par­tits amb repre­sen­tació a l'Ajun­ta­ment de Bada­lona. És evi­dent que el futur de la Penya pre­o­cupa, i molt, i així va que­dar palès en l'acte del nou col·lec­tiu, que pretén gene­rar un debat sobre el model de gestió del club. La lec­tura del mani­fest va ser seguida aten­ta­ment pel con­sell d'admi­nis­tració de la Penya, amb Jordi Villa­campa al cap­da­vant, per repre­sen­tants de Bas­pe­nya (grup acci­o­nista majo­ri­tari) i per diver­sos ciu­ta­dans, la gran majo­ria dels quals, socis del Joven­tut. Sem­blava que l'acte trans­cor­re­ria de prin­cipi a fi en un ambi­ent de ger­ma­nor, però a poc a poc es van anar afi­lant els gani­vets. La situ­ació econòmica del club amoïna però també empre­nya, arri­bant a pagar jus­tos per peca­dors. Men­tres­tant, les solu­ci­ons fac­ti­bles, es miri cap a on es miri, bri­llen per la seva absència. Villa­campa anava engo­lint les crítiques, men­tre per dins devia pen­sar que els toros es veuen molt bé des de la bar­rera.

El nou grup demos­trava bones volun­tats i tenir impor­tants mos­tres de suport bar­re­ja­des entre el públic, però pot­ser va pecar de pru­dent i es va ama­gar alguns asos a la màniga, de tal manera que alguns assis­tents van mar­xar amb la sen­sació que farà falta molt més per treure el club de la situ­ació actual. Ningú, però, els podrà treure ja el mèrit de reu­nir sota un mateix sos­tre unes 400 per­so­nes, totes moti­va­des per un mateix objec­tiu: sal­var la Penya. Part del públic tam­poc no els ho va posar fàcil, recla­mant-los unes solu­ci­ons que ningú, de moment, sem­bla haver tro­bat. Gent de la Penya no ha fet més que ini­ciar un camí que no serà pas de roses. A hores d'ara, és massa aviat per saber si tro­ba­ran la res­posta als pro­ble­mes de la Penya, però si més no han obert un debat molt neces­sari i estan inten­tant unir sota un mateix parai­gua totes aque­lles per­so­nes a les quals els uneix la passió pels colors verd-i-negres.

És de molt valo­rar el gest de la direc­tiva d'assis­tir a la pre­sen­tació del nou col·lec­tiu, un gest que tant de bo es mate­ri­a­litzi en forma de nous ponts entre el club i la soci­e­tat civil, ara que no és moment de mit­ges tin­tes. L'acti­tud “cons­truc­tiva i posi­tiva” que reclama Gent de la Penya és pro­ba­ble­ment la que més li convé a un club que no viu el seu millor moment, amb un deute acu­mu­lat de quinze mili­ons d'euros i en con­curs de cre­di­tors des de l'octu­bre. Si els socis van acu­dir a la crida de dime­cres és perquè el club els pre­o­cupa i perquè con­ti­nua gene­rant com­pli­ci­tats i il·lusi­ons. I d'això tot­hom n'haurà de saber treure pro­fit.