Un fantasma recorre el MIBA
El fons supersticiós ancestral que tots portem dins en més o menys mesura fa que sense voler apliquem significats especials a fets que no tenen res més en comú que l'atzar. Però no em negaran que és impossible sostreure's a buscar lligams mínimament esotèrics en el fet que, en part, s'hagi inaugurat el flamant Museu de les Idees i els Invents de Barcelona (MIBA) en el local on històricament havien viscut els comunistes catalans (la famosa seu del carrer Ciutat del PSUC i, fins fa poc, d'Iniciativa per Catalunya).
El comunisme és un dels invents més importants de la història de la humanitat. Una de les idees més brillants. Si més no, el seu fracàs ha servit per demostrar que la utopia, almenys a gran escala, no és possible. Bé, a petita escala, tal com demostren els utopistes icarians del segle XIX, tampoc (Jules Verne, sempre atent a les novetats, va fer-ne una novel·la, el 1870, esplèndida: Les naufrages du Jonathan). Mostra com l'home no és prou bo ni prou intel·ligent per implementar una base social de convivència com la que demana el comunisme. Hi ha dues característiques que s'han demostrat gairebé genètiques en l'ànima humana: el sentit de la propietat i per tant l'ambició i el sentiment de pertinença (el més pobre dels homes, igual que té mare, també té gratis un lloc de naixença). Contra això, l'ideal comunista (en qualsevol de les seves formes) no ha pogut fer-hi res. La història demostra que l'igualitarisme a ultrança i l'internacionalisme només s'han imposat oficialment a costa de grans sacrificis humans. La hipocresia bàsica del capitalisme permet a aquest sistema sobreviure, ja que s'adiu més amb la naturalesa humana, imperfecta.
En l'exposició permanent del nou museu barceloní hi ha un apartat dedicat als invents absurds per inservibles. Ens recorda els títols del genial autor de còmics portuguès José Carlos Fernandes, que ens ofereix “oficines de deixalles postals”, “enciclopèdies del coneixement obsolet” o “museus nacionals de coses accessòries i irrellevants”, entre d'altres coses. No sabem si en aquest espai dedicat als invents de dubtosa utilitat s'hi podrien exposar restes de la utopia del PSUC. És clar que, en el mateix museu, s'hi ha habilitat una altra sala on s'exposen, profèticament, els objectes que estaran de moda cap al 2300. És l'espai Futur, on, per compensar, s'hi podria exhibir un recull d'idees basades en l'esperança en la raça humana. Difícil, però es pot intentar.
