L'autoescola de la vida

El 96,5% dels conductors que tenen el carnet si ara s'haguessin de tornar a examinar, suspendrien. No troben que és molt gros, això!? No tant pel percentatge –que és escandalós– sinó pel que suposa. Tenint en compte que les normes, les carreteres, els senyals, els cotxes, els factors de risc, els hàbits i els costums canvien constantment, no és estrany que els conductors estiguem, i m'hi incloc, desfasats. Allò que “l'experiència és un grau” i que en altres camps funciona, en el de la conducció, no. Com més anys fa que conduïm, pitjor. No vol dir que conduïm malament però, segurament ens estalviaríem moltes víctimes a la carretera si hi hagués més i millor formació i encara més si es fes un bon reciclatge a tothom perquè no es tracti que sempre rebi el mateix: el sofert conductor. I em refereixo als cursos per recuperar els punts perduts del carnet. Em fa l'efecte, i no sóc jo sol que ho veu, que cal que professors i examinadors d'autoescoles es reciclin i això passa també perquè l'administració assumeixi la seva part del problema i n'ofereixi la solució. Des d'aquest sector sovint es critica l'administració perquè sempre s'ha venut el fet de treure's el carnet com si fos un tràmit i no una responsabilitat, que és el que és. I per això les autoescoles llancen una pregunta que és demolidora: per què quan busquem escola per als nostre fills procurem que vagin a la millor i, en canvi, quan s'han de treure el carnet busquem la més barata? En una els va la formació, l'educació per anar per la vida, però és que oblidem que en l'altra els pot anar la vida? Aquest percentatge ens ha de fer pensar a tots i no només pel fet de saber contestar correctament una pregunta d'examen de l'estil ¿com actuaria en una carretera glaçada? o ¿a quina distancia ens hem de mantenir respecte del cotxe de davant en un túnel?… Si fins ara s'ha parat poca o nul·la atenció a la formació de l'aspirant a conductor, molta menys atenció s'ha destinat a la formació cíclica dels qui ja conduïm. Som 23 milions de conductors i cada any obtenen el permís al voltant d'un milió més de persones. No creieu que val la pena que tothom s'hi esforci, pel bé de tots? Ja que en algun moment tots soms conductors o copilots: només depèn de nosaltres.