Poderós Baròmetre

El coneixement d'un país i de la seva gent depèn avui de la cartografia de les pràctiques i hàbits d'ús de la comunicació, de la llengua i la cultura. En una societat cada cop més líquida, mòbil i plural, com la catalana, l'esforç de detecció i diagnosi dels usos, gustos i tendències de la població proporciona la base de la presa de decisió a múltiples nivells. Polítics i gestors de la cosa pública, empresaris i tècnics, líders socials, agents mediàtics i culturals, professionals de la llengua i del discurs: tots requereixen dades fidedignes i actualitzades sobre els diversos col·lectius objecte de la seva atenció.

Disposem fins ara a Catalunya d'un potent instrument d'exploració sistemàtica i de fixació estadística de les pràctiques i hàbits en aquests àmbits. Parlo òbviament del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, creat fa cinc anys per la fundació Fundacc i ara, presidida per Antoni Serra Ramoneda, en plena velocitat de creuer. El Baròmetre, doncs, ja era vist com a eina indispensable i normalitzada en l'observació científica del comportament de la població. Ara, però, sembla que el govern Mas li vol negar el pa i la sal.

Gràcies a les sis onades d'enquestes anuals, podem saber amb precisió una quantitat ingent de dades sobre el consum cultural i de mitjans a nivell global de Catalunya, comarca a comarca, per franges d'edat, per classe social, etc. Podem conèixer l'evolució dels usuaris diaris d'internet (ara 48,4%), de l'audiència general de diaris (43%) o de televisió (91,4%), però també el nombre de lectors per exemple del suplement dominical Presència (142.000), o la pugna pel liderat entre Catalunya Ràdio i RAC1 o la diferència durant 2010 de quota de TV3 (17,3) respecte de la segona cadena en el rànquing, Tele5 (13,5). Igualment estem en condicions de saber quins són els usos més freqüents dels mòbils o els gèneres preferits en el cinema o quina és la proporció entre català i castellà en la lectura de revistes o en l'intercanvi de missatges SMS.

Amb tota regularitat, cada dos mesos Fundacc fa públics uns resultats de la macroenquesta en obert i ofereix als diversos clients informes sectorials segons demanda. Els clients, molts també membres del patronat de la fundació, són administracions públiques, empreses privades, anunciants, agències de publicitat, mitjans de comunicació, universitats i associacions. El seu mercat potencial i el seu mapa de referència són els territoris de parla catalana. Entre els grans mitjans, només el grup Godó s'ha resistit fins ara a adquirir els seus serveis: amb la doble versió anunciada de La Vanguardia, la decisió deu estar per caure.

L'últim dia de març, per exemple, Fundacc va fer públics els resultats de les audiències dels mitjans corresponents a l'any mòbil març 2010-febrer 2011. I alhora presentà l'avançament d'un estudi únic sobre coneixement i usos del català a Catalunya el 2010. Aquest important estudi sociolingüístic, àmpliament comentat a la premsa i als mitjans, és fruit d'un conveni de col·laboració específic entre el Baròmetre i l'Institut d'Estudis Catalans a través de la Xarxa Cruscat. L'estudi posa de manifest les enormes potencialitats del Baròmetre, ja que l'anàlisi es basa en les dades obtingudes a partir d'una mostra de 31.000 entrevistes personals a la llar realitzades de forma continuada durant tot el 2010. No hi ha altra font que permeti subministrar als responsables de l'administració, de l'empresa privada o dels grups de recerca un flux de dades sobre l'estructura i evolució dels comportaments socials i culturals tan permanent i fiable. Per això, moltes institucions com les universitats o el Conca o de fora de Catalunya, com entitats del País Basc, s'han interessat per arribar a acords de col·laboració amb el Baròmetre.

Però la funció clau d'un mapa com el que dibuixa el Baròmetre va més enllà de tots aquests serveis inqüestionables. Perquè no es tracta sols d'una potent eina científica de coneixement de la realitat social i cultural. És sobretot una plataforma de coneixements bàsics tant per a les estratègies de màrqueting o de publicitat de moltes empreses, com per a l'adopció de polítiques culturals, comunicatives o lingüístiques. És en definitiva un focus de llum intensiu i permanent sobre l'estat de la nació, sobre els punts forts i els punts negres del mapa dels nostres signes d'identitat i, per tant, una eina imprescindible avui de (re)construcció nacional.