Desconcert

Con­fesso que em sap greu retreure aquest tema, sobre­tot perquè s'uti­litza sovint com a arma llancívola des de posi­ci­ons polítiques contràries, i no vénen ganes de col·labo­rar-hi, però la insistència en la mateixa pedra per enso­pe­gar arriba a pro­duir des­con­cert.

Fa molt de temps que les esquer­res, així, de manera àmplia, no tenen solu­ci­ons ori­gi­nals per als grans pro­ble­mes que ens afec­ten. En part, no és culpa seva, perquè el poder real és en unes altres mans i es fa difícil ado­bar el que uns altres espat­llen sense parar, però la veri­tat també és que el tòpic domina el dis­curs pro­gres­sista i sobre la base del tòpic no es poden ofe­rir alter­na­ti­ves que tin­guin atrac­tiu. Hi con­cor­ren molts fac­tors i estan afec­tats per una situ­ació com­plexa, però, ¿de veri­tat que no s'ado­nen que el dis­curs monolític sobre deter­mi­nats aspec­tes de la immi­gració pro­voca unes reac­ci­ons popu­lars extra­or­dinària­ment peri­llo­ses? Però anem al tema d'actu­a­li­tat: Líbia. En poc temps es va pas­sar de la denúncia de la hipo­cre­sia occi­den­tal perquè no aju­dava els rebels –que repre­sen­ta­ven el poble con­tra l'opressió– a, quan la inter­venció limi­tada s'ha produït, recla­mar que no s'havia d'entrar en guerra de cap de les mane­res –i lla­vors s'hi afe­geix qui ha venut les armes, qui vol el petroli, etcètera, etcètera–, o sigui, que Occi­dent és per­vers faci el que faci, cosa que pot­ser és certa però que no resol el pro­blema imme­diat. Arri­bats a un punt, s'havia de deci­dir si es feia d'espec­ta­dor de la mas­sa­cre o s'hi inter­ve­nia. Lla­vors el dis­curs ha deri­vat: per què a Líbia i no a altres indrets?, i fins i tot s'ha afe­git que els rebels libis no repre­sen­ten el poble ni són el poble. Hi podem con­ce­dir una part de raó, però pot­ser també tenim dret a acla­rir si qui no vol la guerra de cap de les mane­res pre­fe­reix veure escla­fats els que –supo­sa­da­ment– llui­ten per la democràcia abans d'usar una arma. Les esquer­res hau­rien d'expo­sar un dis­curs com­plet i cohe­rent, no de vagues, per molt bones que siguin, inten­ci­ons, en comp­tes d'anar només a la con­tra.

Nedem o guar­dem la roba?