Moltes raons

Diu­menge és el dia. Després d'una pre­pa­ració d'uns quants mesos, amb l'habi­li­tació de punts de reco­llida de vot anti­ci­pat als dis­tric­tes, la con­sulta sobre la inde­pendència arriba a Bar­ce­lona. La capi­tal cata­lana com­par­teix amb una vin­tena de muni­ci­pis la que serà l'última onada.

Hi ha mol­tes raons per anar a votar. Perquè s'és par­ti­dari de la inde­pendència o perquè no se n'és, perquè és la pri­mera vegada que es demana per la pos­si­bi­li­tat que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat o perquè es vol par­ti­ci­par en una ini­ci­a­tiva més enllà d'anar a les urnes cada cop que arri­ben unes elec­ci­ons. Totes aques­tes són vàlides.

Matt­hew Tree, Fran­cesc Ribera, Xavier Gra­set, Julià de Jòdar i, fins i tot, Mont­ser­rat Nebrera –en la sèrie d'entre­vis­tes publi­ca­des pel com­pany Sergi Picazo– s'han mos­trat favo­ra­bles a una ini­ci­a­tiva amb sim­pa­ties evi­dents per part d'alguns par­tits –i anti­pa­ties d'altres–, la força de la qual rau en el fet que ha sor­git des de la soci­e­tat civil.

La de Bar­ce­lona marca el final d'un procés. Diu­menge aca­ben els referèndums que van néixer el 13 de setem­bre del 2009 a Arenys de Munt. Més de 550 pobla­ci­ons hau­ran inter­pel·lat els ciu­ta­dans sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya i, en espera del que passi diu­menge, més de 600.000 cata­lans s'hau­ran sen­tit inter­ro­gats, sobre un cens supe­rior als 4 mili­ons. El “sí” ha gua­nyat de car­rer.

Sigui quin sigui el resul­tat de Bar­ce­lona, els números ja són un èxit. És difícil recor­dar alguna altra acció que hagi acon­se­guit aquest grau de mobi­lit­zació, i encara més amb una orga­nit­zació cons­truïda sobre volun­ta­ris. I tot ple­gat, com s'ha dit altres vega­des, en època de gran distància entre polítics i ciu­ta­dans.

Pot­ser per això la con­sulta de Bar­ce­lona ha ani­mat molts diri­gents a votar. Ho ha fet l'expre­si­dent Jordi Pujol i el pre­si­dent Artur Mas i, també, la con­se­llera de Justícia, Pilar Fernández Bozal. El movi­ment d'aquesta última ha aixe­cat crítiques perquè, quan va ser advo­cada de l'Estat a Cata­lu­nya, va infor­mar des­fa­vo­ra­ble­ment sobre la con­sulta d'Arenys de Munt. Però jus­ta­ment el seu movi­ment mos­tra la gran­desa de les con­sul­tes. Una ini­ci­a­tiva democràtica oberta a tots on hom és lliure d'ele­gir la pape­reta que vol.