Els voluntaris

Desenes de milers de barcelonins exercirem demà el nostre dret a vot en el referèndum sobre la independència que ha convocat la societat civil. Diguen el que diguen els qui no voldrien que votàrem, ho farem perquè ens vincula entre nosaltres, perquè ens fa forts i perquè demostra que el país està preparat per a eixir de la crisi moral, política i econòmica en la qual estem immersos.

Quan votem demà ens semblarà, si fa no fa, que aquesta és una votació com una altra qualsevol, però no ho és. No ho és en primer lloc perquè el que ha en joc no admet comparança amb cap altra elecció. Però també perquè tot això que veurem es fa pràcticament sense diners i amb l'aportació desinteressada de milers de voluntaris. Voluntaris que són els autèntics herois d'aquest moviment popular que ha sacsejat la política catalana el darrer any i mig. Voluntaris que són el pal de paller del nostre futur.

Des d'Arenys de Munt els he vist treballar en tot de pobles i ciutats que ja han votat i també, aquests dies, en les vint-i-dues que voten amb Barcelona. Però aquests dies he vist especialment els meus voluntaris, els meus veïns, enganxant cartells. I els he escoltat explicar a la porta de la mesquita del Raval les raons per a votar, els he vist penjar pancartes a les places o els he fotografiat amb una urna plena de paperetes aconseguides en només unes poques hores a la boca del metro de plaça Molina.

 I els he vist sempre amb un somriure, sempre actuant en positiu. Sempre explicant amb paciència la raó que tenim, la que ens impulsa. Sense cap mala cara, malgrat el cansament, malgrat el munt d'hores gastades, robades als petits plaers de cada dia. Sense agror malgrat el mal sabor que deixa que l'ajuntament de la teua ciutat es dedique a perseguir un acte de democràcia en comptes d'encoratjar-la. Amb passió pel país però sobretot amb passió per la gent. Per la capacitat de la gent. Per la força que només dóna la gent.

Ho diré ràpid perquè se m'entenga: tinc molts dubtes sobre la capacitat de la nostra classe política per a dur-nos a la independència però veig clar que els voluntaris són la clau que ens pot fer arribar-hi. Per la generositat, pel compromís, per l'esforç i, per què no? també per l'alegria.