La culpa és dels drapaires
Les coses clares. Escolto a El balcó de la SER-Girona Francesc Canalias, director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), parlant de les dades de la memòria 2010 de l'entitat pública. Reconeix que la producció de residus a la Garrotxa ha caigut un 3,5%, en bona part per la reducció dels residus domèstics. També apunta que, de cartró, n'han (no) trobat un 5% menys que l'exercici anterior i va i afegeix que la causa són els robatoris que es produeixen d'aquest material preciós a peu i dins dels contenidors blaus. Ja hi som pel tros. Encara ric. Que una institució que hauria d'apostar decididament pel decreixement no s'alegri de les xifres negatives que presenta ja fa esbossar el primer somriure i que, lluny d'això, acusi els legítims recicladors (per professió, per tradició, per necessitat) de ser uns dels responsables, fa esclatar la rialla. Seria com afirmar que els responsables del dèficit de la sanitat són els malalts. Que els comptes en educació no quadrin és perquè la mainada i els joves s'han de formar. Que el boom immobiliari va fer paf per aplicar (per hipotecar) l'article 47 de la Constitució, aquell que diu que els ciutadans tenen dret a fruir d'un habitatge digne. O que el forat de milers de milions d'euros a la banca té un responsable: els drapaires. Au, va! Séver la nóm le, com podria escriure Joaquim Maria Puyal.