L'hora de treballar tots per l'Estat propi

Aquesta set­mana hem recu­pe­rat una part d'allò que havíem per­dut, el nos­tre web cor­po­ra­tiu (www.​ccncat.​cat). Tots aquests mesos que no hem estat sota els focus dels mit­jans hem con­ti­nuat tre­ba­llant i ho hem fet amb ànims reno­vats i amb la segu­re­tat que tot allò pel qual fa dos anys que estem llui­tant és avui tan o més vàlid com ho era quan vam fun­dar el Cer­cle Català de Nego­cis.

Diuen que de les experiències se n'aprèn, i nosal­tres, després d'un temps de reflexió, hem après que el procés cap a la con­se­cució d'un Estat propi l'ha de lide­rar la soci­e­tat civil. És trist cons­ta­tar que als par­tits polítics del nos­tre país un arbre no els deixa veure el bosc. El tac­ti­cisme elec­to­ral els porta a ser incapaços d'ela­bo­rar una pro­posta de futur que engres­qui el con­junt de la ciu­ta­da­nia, que la faci creure que un Estat propi és pos­si­ble jurídica­ment i, encara més, és via­ble econòmica­ment. Ho hem vist, fins i tot, aquests dar­rers dies amb la con­sulta sobi­ra­nista de Bar­ce­lona, que ha estat uti­lit­zada per uns i altres en bene­fici d'interes­sos elec­to­rals, no pas de país.

Arri­bats a aquest punt, doncs, con­si­de­rem que la soci­e­tat civil orga­nit­zada s'ha de posar al cap­da­vant del procés i ha de començar a dis­se­nyar quin estat volem i com el volem. Cal dotar de con­tin­gut, d'estruc­tura, una idea que per a molts és només una paraula buida per bé que atrac­tiva, parlo de la inde­pendència. La cons­trucció d'un Estat propi no s'impro­visa, per això cal que tots hi esmer­cem un gran esforç des dels nos­tres res­pec­tius àmbits.

Aquests mesos la gent del CCN hem seguit anant per pobles i ciu­tats del Prin­ci­pat expli­cant als nos­tres con­ciu­ta­dans els bene­fi­cis d'un Estat propi per a Cata­lu­nya. Puc cons­ta­tar que mol­tes per­so­nes han pogut per fi dis­po­sar d'argu­ments sòlids que fins ara els han estat ama­gats i que els feien dub­tar de la via­bi­li­tat d'una Cata­lu­nya euro­pea. I al final de les pre­sen­ta­ci­ons sem­pre ha sor­git la mateixa pre­gunta: “I ara que ja sóc ple­na­ment cons­ci­ent que Cata­lu­nya té la neces­si­tat impe­ri­osa de ser lliure i que això és pos­si­ble, jo, què faig?”

La pre­gunta només té una res­posta: tre­ball. Tre­ba­lleu tots i cadas­cun de vosal­tres en el vos­tre entorn més pròxim per a la con­se­cució d'un Estat propi.

Expli­queu als que ho volen sen­tir, i també a aquells que es fan el sord, els argu­ments que jus­ti­fi­quen un Estat propi. Poseu el vos­tre gra de sorra inte­grant-vos en orga­nis­mes que defen­sen la rea­li­tat social, econòmica i cul­tu­ral d'aquest gran país. Viviu una Cata­lu­nya en posi­tiu que vol sor­tir de la crisi mal­grat que li costa fer-ho perquè la tenen lli­gada de mans i peus gràcies a l'espo­li­ació fis­cal. I sí, aju­deu-nos a fer créixer el Cer­cle Català de Nego­cis. Doneu-nos la massa crítica necessària per fer que l'autèntic empre­sa­riat d'aquest país, el de les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses (el 99% del tei­xit empre­sa­rial català) tin­gui una veu pròpia, forta, que sigui escol­tada i res­pec­tada i que tren­qui el mono­poli d'una elit empre­sa­rial pre­o­cu­pada només de com una mala relació amb Espa­nya afecta el seu compte de resul­tats.

Jo tre­ba­llo per l'Estat propi. Nosal­tres tre­ba­llem per l'Estat propi. Ara és el torn de tots vosal­tres. No ens falleu, no us falla­rem.