De cara i d'esquena

Es continuen retratant. Es retrataven els dies anteriors a la consulta de diumenge i es van afanyar a retratar-se l'endemà mateix. De cara i d'esquena. Duran i Lleida ho ha fet des de tots els perfils. S'ha posat bastant nerviós, Duran. Deu ser que li fa ànsia les explicacions que haurà de donar pels passadissos de les Corts i pels menjadors dels restaurants de la capital del regne. Se l'ha vist inquiet, autoritari, fins i tot incorrecte. Va arribar a considerar oportú fer públic el sentit del vot de Joana Ortega. Així no es tracta una dama, encara que sigui una subordinada a qui s'ha fet el favor d'elevar a vicepresidenta de la Generalitat. Quan li van preguntar a Duran per què s'havia permès la revelació, va respondre: “Ho he fet perquè m'ha donat la gana. Així de clar”. Una bona mesura del tarannà del personatge i de l'emprenyament que traginava. És de debò aquesta divergència de perspectives entre Convergència i Unió o és una representació? Si és una representació s'ha de reconèixer que té mèrit. Si és de debò ja veurem on els acabarà portant. Un altre que s'ha lluït: Hereu. Li van recordar el referèndum per la reforma de la Diagonal i, és clar, això no és trepitjar-li un ull de poll, sinó planxar-los-hi tots deu de cop. Duran envestia; Hereu procurava fer moviments de cintura, però, és inevitable, els té lents i flonjos. Joaquim Nadal, que ara és l'home encarregat de pronunciar oficialment la paraula no, va parlar de frustració: “De la il·lusió a la frustració hi ha un pas”. Això de la frustració com a perill de l'independentisme és molt convergent. Ho havíem sentit dir al president Pujol i al delfí Mas, en altre temps. Ara ja no ho diuen. Ho diu en Nadal, que deu ser un dels socialistes més sociològicament convergents. Pateixen perquè no tinguem un disgust i ens n'avisen. Això està bé. Els agraïm la bona intenció. Però ja som prou grans per saber amb què ens volem il·lusionar i quins riscos assumim en fer-ho. Més frustració provoca veure el que ha passat en aquesta primera dècada del segle. I ens l'empassem.